Francesco Tonucci

Aquest hauria de ser l'article del novembre però aquest curs tot va una mica endarrerit, no només per les retallades, també per tot plegat.

No volia però deixar passar la necessitat de compartir les idees de Francesco Tonucci. Fa molts anys, des de la dècada dels seixanta, que intenta explicar-les i posar-les en pràctica. Els seus llibres i els seus dibuixos són imprescindibles per entendre moltes de les dificultats que es troba el mon de l'educació en aquests moments. El que més m'agrada es com des de la seva visió de pensador i psicopedagog es capaç d'analitza l'escola des del punt de vista del nen.

He aprofitat aquests dies per llegir algun article i escoltar una conferencia que he trobat a YouTube, i també, recordar alguns dibuixos, val la pena escoltar-lo i llegir entre línies:

http://www.eldiario.es/diarieducacio/francesco_tonucci-entrevista_6_67253290.html

Durant un temps aquesta es una aposta que vam fer i que no hem estat capaços de fer creixa dins l'educació. Quan vaig començar pensava que aniríem cap aquí, el nen com a centre del seu desenvolupament, els seus interessos i les seves necessitats. Darrerament hem tornat a prioritzar programacions fetes per adults, continguts llunyans i avaluacions per cobrir necessitat de la societat que delega en l'escola tot el que li pertoca però no es capaç de transmetre. Ara la Màxima preocupació es: quan aprenen a llegir i si ho fan millor o pitjor que abans. Cada  cop fem àlbums més i més gruixuts però....tenim un munt de continguts curriculars, fins i tot els procediments i els valors són curriculars però....acumulem un munt de fracàs escolar i pensem que es el fracàs dels nens o dels nois, jo crec que es el fracàs del sistema rígid i encontillat i d'uns mestres rígids i encotillats.

El que més em costa de pair es el menys preu a  les situacions més lliures d'aprenentatge i a les  més creatives: els tallers, els racons, la música, la psicomotricitat, les converses, el fang, els llenguatges artístics, que es converteixen en pur tràmit per acabar fent el realment important (per alguns):la lecto-escriptura.

Com podem substituir un treball de fang lliure diferent i creatiu, fet per cadascú, producte d'unes sensacions i sentiments, per un retallable fotocopiat?

Com podem renunciar ni a un sol taller amb l'excusa que es una situació més lúdica que no pas d'aprenentatge curricular, perquè em pregunto, seure dos hores a llegir i escriure li faran més profit que estar una tarda fent escola, formant part d'un grup, esforçant-se per alguna cosa, al jardí o a l'hort o creant una maqueta o rentant la roba de les nines o col·laborant amb la revista de l'escola o explicant un conte als més petits?

A vegades penso que no tots els mestres compartim  de veritat aquesta filosofia, amb la boca petita tots, però en el fons no volem canviar res que ens faci sortir del grup, la classe i la rutina que coneixem i ens dona seguretat (i parlo en plural perque jo també hi soc). Per això he gaudit tant veient els dibuixos de Tonucci, i escoltant-lo, m'ha agradat escoltar algunes idees que de vegades intueixes però que ell es capaç d'expressar amb tanta senzillesa i claredat.

L'ensenyament sovint es debat entre el passat i el més passat, enlloc d'evolucionar cap endavant, que en farem de l'obsessió pel currículum?

Bon Nadal!

Un missatge ple de bons desitjos per aquestes festes i pel proper any 2013. Un petó molt fort i de regal una cançó:

CAMINS

Camins, que ara s'esvaeixen 
Camins que hem de fer sols 
Camins vora les estrelles 
Camins que ara no hi son 
Van deixar-ho tot el cor encès pel món 
Per les parets de la mort sobre la pell 
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes 
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert 
Mai no es massa tard per tornar a començar, 
per sortir a buscar el teu tresor 
Camins, somnis i promeses 
Camins que ja son nous 
No es senzill saber cap on has de marxar, 
pren la direcció del teu cor 
Mai no es massa tard per tornar a començar, 
per sortir a buscar el teu tresor 
Camins que ara s'esvaeixen 
Camins que has de fer sol 
Camins vora les estrelles 
Camins que ja son nous

Sopa de cabra

Silvia Tubau

UFF, UFFF, UFFFFF,....

Aquesta setmana pensava un títol per començar a escriure algun article pel blog i la veritat es que només podia pensar: Ufff.... quin començament de curs. Avui li explicava els nostres neguits a una amiga que també és mestre i m'ha recomenat aquest article.

Interessant per pensar, que estem fent amb l'escola? Tots: mestres, pares, administració, ... Volem continuar pensant que l'escola és com una bombolla aïllada de la realitat a on no hi passa res de res i tot continua igual? Algú creu realment, amb la que esta caient, que tot pot continuar com sempre dins de l'escola? Com a mestres encara pensem que dins de l'aula no passa res i que podem amb tot perquè tenim vocació? Vocació de que, de màrtirs? Sovint ens cauen per tot arreu, l'administarció ens colla, els pares s'esveren, la societat ens fa responsables de moltes coses,...

 Diari ara

Suplement Criatures

27-10.2012

Potser ens cal explicar-nos més, sortir i parlar en lloc de continuar dins de la nostra pròpia bombolla!

Petits moments per recordar...

L'estiu s'ha acabat i també el mes de setembre, el temps passa ràpid, cad cop més (ja m'ho deien les meves avies i jo no m'ho creia). Però encara queden records que m'agrada compartir, petits moments d'un estiu especial: matins plens de sol, passejades pel camp, petites finestres que amaguen grans histories, detalls de façanes plenes d'enginy, capvespres lluents, festes i gresques,...calor,...,amor,...

Somnis...

Somiar avui és molt difícil però potser és de les poques coses que són gratis. Un trist començament per una reflexió sobre els somnis. Ens costa somiar i em fan patir els joves perquè no se com es pot transmetre il·lusió pel futur arrossegant pessimisme i tristesa. Ara, amb els temps de crisi, sovint la paraula gratis ens fa moure,es igual el que sigui un berenar ple de calories i greixos o un regal inservible, ... Jo continuo preferint els somnis de la gent que te les coses clares, si més no en la seva manera de viure la vida. Somien i lluiten pel seu somni. Poc a poc s'hi acosten sense preses, amb tranquil·litat, constància i esforç.

A mi em costa somiar, soc massa pràctica i la vida encara me n'ha fet més de pràctica. Es cert que sovint tens il·lusions i fins i tot algunes les arribes a poder realitzar, però no soc gaire perseverant ni tampoc m'ho treballo massa. Però admiro molt la gent que te somnis, que hi creu fermament en ells i que lluitant molt per aconseguir-los amb paciència ho aconsegueixen.  Et fan viure els seus somnis i compartir la seva il·lusió i et sents feliç de renunciar al teu per ajudar a aconseguir el seu. Estar junts en alguna cosa et fa sentir part de la persona  que estimes. Gràcies Rafa!

Premis liebster blog...

Com podeu veure, amb el "subidon" del premi m'he permès un nou "look" i he canviat l'aparença una mica "retro" anys seixanta per aquesta més "kitsch". Tan és, els colors sempre hi son, cridaners o suaus ens fan conèixer el mon, gaudir-lo amb plenitud i estimar-lo, ens fan viure experiències a partir dels sentits que desperten moments inolvidables.

Però ja n'hi ha prou de tant donar voltes, toca premiar cinc blogs favorits per correspondre com cal al amable gest d'estació de servei.  He decidit no donar-li masses voltes i fer allò que el cor et demana sense fer passar tota la informació pel cevell, això sempre alenteix el procés i no garantitza millors resultats.La primera impressió acostuma a ser la bona, encara que no serveixi per prendre decisions, estableix un feeling (avui em venen al cap moltes paraules que fem servir a la nostra parla informal "entre comillas" i que pertanyen a d'altres llengües, això també deu ser per la globalització!) especial que ho fa tot més senzill.

Ja  hi som, un altre cop donant voltes, anem als premis (es per donar-li una mica d'emoció):

El primer premi es per Petons amb gust un blog de cuina força personal que recull alguna cosa més que receptes i pertany a la persona que em va acostar al mon dels blogs fins caure-hi de quatre potes.

Un altre es per un blog de fotografia que va ser dels primers que vaig conèixer, precisament buscant fotografies de colors pel fotolog, abans que el substituíssim pel facebook, i m'hi vaig quedar enganxada: Montse, una mica de tot.

Amb aquest hem salto una de les bases però per poc, té algun seguidor de més, es diu procoleccionismo, hi podeu trobar tot tipus de col·leccions fins i tot de les més estranyes.  

El següent està dedicat a l'ensenyament i es diu Des de l'escola, es de l'autor del llibre "L'educació lenta", Joan Domènech, ara en època de crisi en que l'educació rep mals tractes molt sovint, la seva mirada serena i sovint esperançada és encoratjadora.

I per acabar hem costa triar entre tot un seguit de blogs que visito sovint o de tant en tant per trobar noves idees, cançons, treballs,... però finalment serà per... Jugar i jugar, educació, joc, estètica, lectures,...

Les bases són:

1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha atorgat.

2.- nomenar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

UN MES DELIRANT

Aquest ha estat un mes delirant, no hem parat ni un moment, tant a la feina com a casa. Un seguit d'aconteixements anaven passant al meu voltant i no podia fer res més que anar fent. Jo que, crec, soc constant però lenta no tenia temps d'aturar-me a pensar i si vols escriure alguna cosa primer has de tenir temps per reposar, per recordar, per pair el que vols comunicar i per escriure alguna cosa decent. Per tant avui, últim dia del mes i a les 22:46 de la nit aquest article improvitzat es publicara de qualsevol manera, potser sense revisar i la seva lectura també serà com un delirí.


Aquesta paraula ja fa un parell de dies que em volta pel cap i per fi avui desprès de la conversa del dinar li he trobat tot el sentit, aquest ha estat un mes delirant. Colònies, la festa de l'escola, l'article per la revista de l'escola, la primavera (la sang altera), la constatació que el meu fill petit ja és adolescent, o pre..., les sortides de cap de setmana (el maig i el juny tothom té una necessitat imperiosa de quedar i sortir, mentre jo continuo tenint la mateixa necessitat imperiosa de parar i reposar, si potser i em deixen al sofà), la casa,...


Tot plegat ja ho dit delirant, com una pel·lícula dels Monty Python. De les seves pel·lícules la meva predilecte és La vida de Brien. La vaig redescobrir per nadal, la vaig veure amb els meus fills i vam riure junts, un plaer adonar-te'n que les coses que realment son especials ho son per totes les generacions i que compartim un sentit de l'humor similar, no igual perquè ells gaudeixen amb algunes coses que a mi se'm fan difícils de digerir.


La cançó del final de la pel·licula es la meva música d'avís de missatge:
 
Avui dinant comentàvem un article del diari Ara sobre Guardiola i la vida de Brien i, de sobte, tot ha començat a tenir més sentit i he pensat que amb caràcter d'ugència calia escriure l'article del més encara que fos delirant.

Quan he obert el blog, he visitat com sempre els blogs amics, una repassada ràpida per veure si ha canviat alguna cosa, sense aprofundir massa perquè no hi ha temps, i quina sorpresa quan m'he trobat amb un premi!

És aquest: 
 

MOLTES GRÀCIES JORDI per fer confiança a aquest jove projecte que sovint compartim en les estones del menjador.

MOLTES GRÀCIES JORDI per fer que aquest article arribes a temps per no tancar el mes en blanc.

Ara tinc una tasca molt delicada que es donar aquest premi a cinc blogs més. Em comprometo ha dedicar un temps a pensar entre informe i informe i reunió de pares aquest cap de setmana per preparar la meva llista i acabar de complir amb els requisits del premi.

GRÀCIES JORDI i A TOTS, si és que hi ha algú més a part de la meva mare i del Jordi que llegiu aquesta pàgina! i perdoneu si repeteixo la paraula delirant masses cops, quant no tens temps de repassar ja se sap tot cola...

(Una referència al significat del premi que m'ha semblat interessant:
http://lacuevadellobo.blogspot.com.es/2012/05/premio-liebster-blog.html)