Jane Eyre és una de les novel·les romàntiques que més cops dec haver llegit. Estava a casa, entre molts altres llibres i va ser lectura d'uns quants estius. Desprès vaig afegir Cims borrascosos, Orgull i perjudicis, Seny i sentiment i Emma,... Les germanes Brontë i Jane Austen es van convertir en les meves autores romàntiques de capçalera.Per un costat em cridaven l'atenció aquestes escriptores. En l'època en que van viure la dona no era més que un objecte necessari dins la vida dels homes, útil per tirar la família endavant, tenir cura dels fills, treballar o formar part de la decoració de la casa segons la classe social de la que formaven part. Tot i les dificultats elles van escriure i fins i tot van tenir èxit. Parlaven amb valentia de la situació de la dona i les seves protagonistes eren senzilles però fortes i lluitadores, fidels a les seves idees. Envoltades de tots els condicionants socials del moment i per tant també sotmeses als convencionalismes.
La seva relació, els diàlegs i l'ambient obscur, ple de secrets, en un gran palau al mig del camp, lluny de tot, i amb un temps núvol i plujós, no em deixava aixecar els ulls de les planes del llibre.
Els records d'aquest llibre han tornat aquests dies que he retrobat la història veient la pel·lícula que feien per la televisió, com que ara tot ho repeteixen molts cops, he pogut veure-la dos cops en deu dies! Buscant informació per Internet hi ha moltes versions i, com que ja vaig néixer amb la tele a casa, segur que en dec haver vist unes quantes, tot i que algunes ni les recordo. Una de les que té més bones critiques és la dirigida per Robert Stevenson i produida per William Goetz, els protagonistes son Orson Welles i Joan Fontaine, un clàssic.
Però jo ara prefereixo la versió de Jane Eyre del 2011 és la sisena versió, dirigida per Cary Fukunaga i està protagonitzada per Mia Wasikowska i Michael Fassbender.
