Somiar avui és molt difícil però potser és de les poques coses que són gratis. Un trist començament per una reflexió sobre els somnis. Ens costa somiar i em fan patir els joves perquè no se com es pot transmetre il·lusió pel futur arrossegant pessimisme i tristesa. Ara, amb els temps de crisi, sovint la paraula gratis ens fa moure,es igual el que sigui un berenar ple de calories i greixos o un regal inservible, ... Jo continuo preferint els somnis de la gent que te les coses clares, si més no en la seva manera de viure la vida. Somien i lluiten pel seu somni. Poc a poc s'hi acosten sense preses, amb tranquil·litat, constància i esforç.
A mi em costa somiar, soc massa pràctica i la vida encara me n'ha fet més de pràctica. Es cert que sovint tens il·lusions i fins i tot algunes les arribes a poder realitzar, però no soc gaire perseverant ni tampoc m'ho treballo massa. Però admiro molt la gent que te somnis, que hi creu fermament en ells i que lluitant molt per aconseguir-los amb paciència ho aconsegueixen. Et fan viure els seus somnis i compartir la seva il·lusió i et sents feliç de renunciar al teu per ajudar a aconseguir el seu. Estar junts en alguna cosa et fa sentir part de la persona que estimes. Gràcies Rafa!
