Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Bon Nadal

Jo voldria que tot l'any fos com nadal Quin dia és avui? És aquell, un cop més? Aquell on la neu cau, els amics fan regals I saps que és el moment Quan escoltes com canten Santa Nit M'agrada escoltar, em sento millor Com si m'escalfés vora el foc. Avui els nens bons obriran els regals Que el Pare Noel els ha deixat I quan penso que tot demà ja haurà acabat Hi ha una cosa que us voldria dir: Jo voldria que tot l'any fos com Nadal Si pogués fer un sol desig realitat Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, de tot cor. Hi havia un nen asegut amb el vell Sr.Noel Li va mirar els ulls i va preguntar "Tu saps què és la pau al mon?" L'home vell va pensar molt el que havia de dir "És el millor regal, un que podem donar en cada moment". Jo voldria que tot l'any fos com Nadal Si pogués fer un sol desig realitat Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués a

Les grans passions són malalties incurables...

Imatges
Picasso Tots els grans genis s'han apassionat per alguna cosa i han portat aquesta passió fins a les últimes conseqüències. La resta del mon també tenim grans passions i algunes són genials. Ja fa tres anys vaig llegir un article al Periòdico del 4 de Març del 2007 de Gaspar Hernàndez sobre "Amor sense barreres" i feia servir aquesta frase: les grans passions són malalties incurables. En el seu programa Una nit a la terra havien explicat dues histories d'amor amb molta força i una d'elles deia al final: "M'assec al seu costat, ens mirem als ulls, i fem l'amor amb la mirada" En aquell moment era just el que necessitava sentir i em va ajudar a veure-ho tot d'una altra manera . L'art també ens ajuda a veure el mon a través de diferents cristalls que ens descobreixen coses de nosaltres mateixos. A mi m'agraden pintors com Van gogh i Picaso de traç gruixut i pinzellada forta. Van gogh

El periode d'adaptació?

Imatges
No volia deixar passar sense penjar cap article, el meu propòsit es escriure'n com a mínim un cada mes, els blogs com tot s'han de fer créixer per mantenir-los vius. La paraula que més sovint he sentit ha estat: "adaptació". I durant estones he pensat en la samarreta que el Rafa es va comprar a Londres amb el dibuix de l'evolució de l'home, en el que hi diu i perquè ho diu. "Something, somewhere went terribly wrong" Aquest es un mes digne d'una menció especial dins de l'any. Primer, es el mes del meu aniversari, jo vaig néixer el setembre i per tant alguna cosa dec haver viscut des de molt petita que el fa tan peculiar per mi, l'escola sempre començava el dia del meu aniversari o el dia desprès, si no coincidia amb cap de setmana. Per tant quedava una mica barrejat amb un munt d'emocions contradictòries. Segon, tothom parla de l'adaptació, la tornada a l'escola, a la feina, a la rutina... es un període d'adaptació que r

La comunicació.

A la revista Funció que ens envia la Generalitat a casa hi ha sempre un munt d'articles, que sovint fullejo sense massa interes. En el Núm 67 de l'Estiu 2010 he trobat aquest que tot i ser curt hem sembla interessant: El miracle de la comunicació. Reconèixer que una altra persona pot tenir una visió d'un fet completament diferent de la que tenim nosaltres és un pas endavant per actuar amb empatia i assolir una autèntica i fructífera comunicació. Coincideixen els místics de tots els temps i de totes les cultures a assenyalar que el benestar màxim al qual pot accedir un ésser humà -la completa unió amb la realitat- només és possible a través de la veritable percepció d'aquesta realitat. El nostre cervell, mentrestant, practica el noble art d’inventar-se tantes realitats com li covaren. És un dels seus privilegis í, també, una de les seves carregues. En qualsevol cas, certament, és el cervell qui "crea" la realitat a partir d'alló que percep. 1 ho fa t

El temps i l'horari.

Imatges
Sempre al llarg de molts cursos es repeteixen als claustres converses i discusions sobre l'horari, la distribució de materies, el temps d'esbarjo, la intensiva de l'estiu, les hores lliures,... L'horari acostuma a ser un trencaclosques que els equips directius intenten fer per tenir contents als pares, al departament, als mestres,... Tots exigim el que creiem que serâ el millor, però per a qui? Qui pensa en els alumnes i les seves necessitats? L'horari acostuma a ser un tema tabú, que ningú vol discutir seriosament, podria desfermar una discusió massa egoista o massa profunda sobre la concepció de la linea d'escola o simplement estirar de la manta i descobrir privilegis injustificables. Costa molt que s'entengui que l'utilització dels espais i la distribució del temps no es només una qüestió merament pràctica si no una linea de fons en els plantejaments pedagogics de l'escola. Tendim a copartimentar el temps cada cop més amb estones més curtes perq

Magnífic article!

Imatges
Una reflexió diferent sobre l'escola, amb il·lusió i nous motius per seguir treballant: 'Una migdiada de dotze anys' Carles Capdevila / Periodista ( Avui , 25 d'octubre 2009 ) Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa. N'hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l'insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s'ha passat a la coca. Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l'embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d'adolescents de títols suggerents com El meu fill em peg

Pensant en l'escola.

Imatges
Quan pensem en l'escola en què estem pensant? L'escola-edifici on es reuneixen uns quants nens i nenes amb uns quants adults per passar l'estona fins que algú els vingui a recollir. L'escola-ents com a institució establerta per la societat per perpetuar certs models socials o just al contrari per intentar lluitar a la contra de la societat que no ens acaba d'agradar amb valors nous o diferents. L'escola-memòria aquella que tenim tots en els records de la nostra infantesa. L'escola-institució que forma part de la funció social de l'estat o d'alguna entitat privada. L'escola-ensinistrament pel futur. I moltes més coses... Per mi l'escola es una part de les nostres vides. Aprenem sempre des de que neixem fins que morim, cada minut i cada segon la vida ens ensenya, viure ens ensenya. Per això penso que l'escola es una part més de la vida on convivim petits i grans, vivim experiencies diferents que ens acompanyen en el nostre camí i qu

L'hora del té.

Imatges
L'hora del té. Per molts motius: la conferència d'Angelica Satiro , de les jornades 0-12,molt interessant el seu silogisme i per allò que comporta de tertúlia l'estona d'anar a prendre alguna cosa amb els companys i els amics. A l'escola ens falten moltes estones de parlar, sense un guió previ, ni un ordre del dia. Xerrar per explicar-nos i per explicar coses, per xafardejar i per aprendre dels altres, per coneixer millor les persones amb les que treballem. Això que algú pot pensar que es perdre el temps, de ben segur farà més fàcil portar les reunions, les assamblees i els àmbits més formals de la vida a l'escola. Més hores del te amb els pares, parlant de tot entre tots, compartint diferents punts de vista sense personalitzar ni dramatitzar, amb humor molt millor! Un bon té simbolitza més la tranquilitat, el temps per assaborir-lo,... A la nostra societat fins i tot fer un cafe s'ha convertit en una trobada ràpida, allò que ara està tant

Preambuls

Avui m'he decidit a començar aquest blog. Ja fa dies que li dono voltes al títol, a la configuració, al contingut... No em decidia. Fent pràctiques sobre un curset de blogs vam engegar un sobre tractors antics, que hores d'ara funciona molt bé, i la meva parella i jo n'estem molt contents. Aquest, però, es quelcom més personal. Una necessitat d'abocar pensaments que volten sovint pel cap, quan de camí a l'escola, viatjant en metro, planifiques el dia, o de tornada quan fas repàs de la jornada, quan et dutxes o després de veure una pel·lícula, escoltar una notícia, o navegar per internet... Val a dir que coneixer l'Anna va fer creixer el meu interes per internet i iniciar-me en aquest mon nou, desconegut i infinit. Tot i que mai m'ha agradat massa escriure, amb els anys sento la necessitat de compartir experiencies, sensacions i pensaments. I això internet ho fa molt fàcil. Blogs com DES DE L'ESCOLA de Joan Domenech i el seu llibre "Elogi de l