PENSAMENTS DE COLORS DE MESTR@

Llegeixo articles i entrevistes de pegagocs i pedagogues, professors d'universitat, periodistes de molt renom en el nostre món educatiu i amb alguns hi estic d'acord i amb d'altres no. Mestre, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, les dues primeres accepcions: 1. Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. 2. Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Mestre segons una part de la societat que aquests dies escriu molts articles, comparteix opinions i carrega damunt dels mestres una responsabilitat que per mi queda molt lluny de les nostres possibilitats: -Mestre, mestre d'atenció a la diversitat, assistent social, psicòleg, treballadora familiar, logopeda, infermera, metge, animador social, monitor de lleure, músic, artista, informàtic, expert en sexualitat, en alimentació, en circulació, mediador social... I segur que em deixo unes quantes coses més que, segons alguns, hauríem de carr

Fa tres setmanes a les tres de la tarda em van dir que el nostre alumnat no tornava l'endemà a l'escola. Una hora i mitja després em van dir que nosaltres tampoc. Tots confinats, tancats i aïllats en una tarda. Si ja fa molts dies, tres setmanes que estic a casa. Surto al carrer el temps just per anar a comprar, si trobo algú conegut paro, pregunto com està a metres de distància i m'acomiado amb els ulls. Trepitjo el carrer amb  il·lusió  de retrobar certa normalitat, quan em pregunten com estic dic que bé, però no  és  veritat. Estic envoltada de malaltia i de por.  Un cop tancats a casa la por es fa més gran, un refredat és un misteri, contactar amb un metge una aventura, la malaltia creix al meu voltant i tot és cada cop més complicat. Estic tancada,  aïllada  però fem mans i manigues per sostenir la meva família, la parella, els fills, els pares grans, la germana, les amigues i a distància intentem fer-nos costat. Després d'uns quants dies en xoc no sé com