Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2013

El millor premi!

Imatges
Moltes gràcies Àgata per aquest premi que em fas arribar des del teu blog Receptes amb vida . Segurament que Pensaments de color és un blog força versàtil perquè el que escric depen molt del que em passa o el que sento i això acostuma a ser força canviant... Aquest és un blog petit, va néixer amb vocació de ser-ho per això les vostres visites son el millor premi. És un blog pels amics i gaudeixo amb cadascuna de les entrades, dels comentaris i dels premis, perquè sé que cada visita és una lectura senzilla i afectuosa d'algú proper. Ara em cal posar fil a l'agulla i buscar cinc blogs per compartit aquest premi! M'hi poso ben aviat.

El 26è curs.

Imatges
Més o menys fa 25 anys que faig de mestre, mig curs a munt,  mig curs avall, les primeres substitucions cobrint baixes i malalties, el primer curs sencer, l'oposició, la primera escola,... Però de fet porto gairebé tota la vida dins de l'escola, vaig començar als quatre anys i ja no ho deixat: el parvulari l'escola de primària, el batxillerat, el COU, la universitat i la feina. Quaranta-cinc anys tornant cada setembre a l'escola i encara tinc la mateixa sensació agre-dolça: tristesa pel final de les vacances, dels temps sense horaris i sense tantes obligacions, de badar un dia sencer... i per una altre part el retrobament amb els companys i els alumnes. Quan miro enrere tinc molts records d'alumne (els deixarem per un altre post) i dels 25 cursos de mestre, de cada escola una sensació. A l'escola de pràctiques vaig descobrir que fer de mestre no era per a mi. Per primer cop tota sola en un p4 vaig passar-me tota la tarda treient abrics i bufandes i es

Lectures d'aquest estiu...

Imatges
Una lectura que havia encetat i amb el final de curs no havia pogut acabar En vint-i-quatre hores! M'agrada molt i molt com escriu la Silvia Soler, tant si és comedia com no. Vaig gaudir tan com amb "Petons de diumenge",  vides properes, llocs quotidians,... Un llibre que li van regalar al Ferran i que li vaig demanar per llegir, una bona lectura amb una història interessant explicada d'una manera molt sorprenent! També una lectura compartida amb el Ferran, sense tan d'entusiasme per la seva part (era una de les lectures obligatories del curs). La última de l'estiu abans de vacances, es com una serie americana d'aquelles que hi passa de tot i més, però em va enganxar, així que... Ara estic a la segona part i encara en queda una tercera!

Racons d'aquest estiu...

Imatges

Moments d'estiu.

Imatges
Petits, mitjans i grans dols! Quan ens trobem en moments molt difícils i hem de passar períodes de grans perdues som capaços de reconèixer el dol, estudiar-lo, preparar-lo, assumir-lo i fins i tot superar-lo. La majoria ho entén i t'acompanya. Però a la vida hi ha molts dols diferents. L'Anna em deia un dia que havia llegit un llibre de Josep Maria Espinàs que parlava de la jubilació i de les petites jubilacions que anem fent al llarg de la vida abans de la gran jubilació que deu ser morir. Doncs jo crec que també hi ha petits, mitjans i grans dols. Però els petits i els mitjans a vegades no els reconeixem i els patim sense estudis, ni preparacions, i costen d'assumir i de superar-los. No sempre son situacions dolentes: perdre aquell nen de la foto que s'ha convertit en un jove a voltes desconegut, canviar de casa, no compartir les mateixes idees amb un amic, perdre cabell, etc... es normal, es el que ha de ser, però dol. A mi em dol.  Aquests d