Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Fem suc de taronja...

Imatges
http://www.palmacentro.com/blog/2012/06/01/fira-i-jornades-de-la-taronja-soller/ Sovint faig el repàs de diferents aspectes de la meva tasca a l'escola i compto i recompto els moments difícils amb els nens i nenes, els companys amb els que no m'hi entenc, l'administració que m'aclapara, els pares que no m'escolten... No cal dir que dia a dia els somriures dels nens i les nenes quan et veuen, les abraçades espontànies, fortes i sinceres, et fan sentir útil i feliç. Però avui vull compartir perquè, després de 27 cursos, hi ha moments màgics que fan que encara segueixi creient en la bondat i la necessitat del que fem. Fa uns dies vam parlar amb una companya de sorprendre als nostres alumnes i vaig pensar "ho has de fer". Intento sovint motivar els meus alumnes amb jocs, materials nous,.. però ells saben que és més del mateix, més proper a les seves expectatives, més divertit però a la fi més del mateix. No te sentit continuar fent sempre les matei

Una fotografia...una manera especial de veure i gaudir del mon!

Imatges
Una fotografia...una manera especial de veure i gaudir del mon! 

Llocs d'aquest estiu...

Imatges

Lectures d'estiu....

Imatges

Imatges de l'estiu...

Imatges

Desig de xocolata...

Imatges
Desig de xocolata és un llibre de la Care  Santos que em va deixar el Jordi, podeu llegir el seu comentaria al seu blog: Estació de servei http://estaciodeservei.blogspot.com.es/2015/01/desig-de-xocolata.html A mi la xocolata m'agrada molt i és un d'aquells vicis com la coca-cola, la cervesa o els xiclets que sempre vull deixar però que al final continuo menjant i bevent, petits moments, petits plaers...Millor si els pots compartir. La lectura d'aquest llibre també ha estat un petit plaer per compartir. Quan comentàvem amb el Jordi coses sobre el llibre ell deia que tenia frases molt interessants que fins i tot calia rellegir. Jo ja en tenia dues de triades, sovint copio frases que m'agraden en paperets que sempre acabo perdent. "A la vida les coses comencen perquè sí i acaben quan volen. I si no t'has preparat, doncs mira." "Ja se sap: a la vida paguem cada elecció amb cinquanta renúncies, ja tindre temps de fer altres coses. Fins que no h

No vull....

Imatges
La globalització ens ha portat moltes coses, una d’elles un munt d’informació de tot tipus i molta sobre desastres naturals, desgracies, accidents i d’altres patiments: Accident aeri de Punta del Este, accident aeri de Vila Castelli, accident del Antonov An-26 a Síria de 2015, accident aeri de la Base Aèria dels Plans de 2015, vol 235 de TransÀsia Airways, vol 9525 de Germanwings, enverinament per cervesa a Moçambic, estampida del Carnaval d'Haití de 2015, explosió d'Hospital Matern de Cuajimalpa, naufragi del Aung Takon, naufragi del Dalni Vostok, naufragi a la Mediterrània del 19 abril 2015, atac al Museu Nacional del Bardo, atemptat contra Charlie Hebdo, atemptats de Copenhaguen de 2015, atemptats de Maiduguri de 2015, massacre de Baga de 2015, presa d'ostatges a Porte de Vincennes, temporada de tifons en el Pacífic de 2015, terratrèmol del Nepal 2015, cicló Pam, efectes del temporal del nord de Xile de 2015 a Atacama, erupció del volcà Calbuco de 2015, erupci

SANT JORDI 2015

Imatges

Ara un article sobre nosaltres, les mestres i els mestres...

Imatges
"Pedreira, M. (2004) Malalties professionals a l’ensenyament. Perspectiva escolar, 287, pp 76-79" No us el copio sencer, però el podeu llegir en aquest blog, segurament trobareu algun dels símptomes que a vegades patim els mestres i les mestres: http://blocs.umanresa.cat/educaciofub/2015/04/02/malalties-professionals-lensenyament/ LLegint aquest article m'hi he reconegut més del que m'agradaria: " Jutjàlgia persistent Tendència molt estesa a jutjar sempre i en tot lloc qualsevol aportació dels nens i nenes des del punt de vista més estrictament acadèmic. S’identifica per una inclinació a fer la pregunta “ I de quin color és ?” davant qualsevol intent de comunicació d’un nen o nena de bressol, a embrutar els dibuixos genials dels alumnes amb valoracions escrites a parvulari i a omplir de vermell els redactats plens de sentiments dels alumnes de primària per a ressaltar les faltes d’ortografia. Sol anar associada a insatisfacció, a dificultats per con

De vacances, un article per compartir.

Imatges
Aquests dies de vacances fas aquelles coses que sovint t'agradaria fer però no trobes el moment. Si pots, les fas amb calma i gaudeixes més de cada moment. Ara hi ha tanta informació per tot arreu! Televisió, radio, internet,... Sempre immediatesa! El diari en paper comença a ser una cosa del passat, però com tot te el seu encant. Entre setmana només miro algunes portades de diaris, això si tinc temps de parar  un moment davant d'un quiosc, barrejat amb revistes del cor o de cuina. Els caps de setmana, quan vaig a casa dels meus pares fullejo el diari del dissabte, però m'aturo poc, una passada ràpida pels titulars, les pel·lícules de la nit o del diumenge i potser llegeixo algun article que em crida l'atenció. Per vacances gaudeixo d'anar passant els fulls un a un, si cal tornar enrere i recuperar una paraula o una frase de l'últim article que acabo de llegir. Aturar-me a les cartes al director i llegir fins el final, fins i tot el nom de qui l

Idees sobre educació ...

Imatges
Aquest trimestre vaig assistir a dues de les tres converses: Referències per repensar l'educació: Aprendre amb sentit alCosmocaixa . El 29 de gener: Aprendre avui, un repte multidimensional  Carles Parellada Enrich ,  Carmina Bosch Grau i Maria Puig Rovira   i el 5 de febrer: El concepte de competència i la personalització de l’aprenentatge   Àngel Pérez Gómez i Marta Utset Canal  . Em vaig perdre la primera el 22 de gener: Sentit i significat. Poden coincidir?   L'últim dia un dels coordinadors de les converses, el David Vilalta, va dir que el millor que podíem fer era marxar i oblidar tot el que havíem sentit, no intentar recordar i reproduir el que havíem vist sinó confiar que tota aquella experiència s'hauria convertit en un aprenentatge que hauríem integrat i que d'una manera o d'altre apareixeria en el nostre dia a dia. Aquesta idea ja l’havíem compartit amb una mestre de l’escola que em va deixar dos llibres “Modelos de familias” i “Por qué los

Mary Poppins també va fer 50 anys...

Imatges
Si Mary Poppins també va fer 50 anys el 2014 . És d'aquelles pel·lícules que ja no saps si recordes de quan eres petita o perquè t'han explicat tantes vegades com t'agradava que forma part del teu imaginari si o si. El cert és que va ser una de les primeres que vaig veure, em va agrada tant, que quan va néixer la meva germana petita a l'hospital em van regalar una nina de la Mary Poppins que donava voltes sobre ella mateixa i jo jugava a sota el llit de la meva mare mentre venien les visites! S'assemblava molt a aquesta. La mainadera màgica, mig fada, mig bruixa em deixava bocabadada. Jo volia ser com ella de gran, recollir l'habitació fent petar els dits i cantar com els àngels, estar sempre contenta i portar vestits llargs com la Sissi emperadriu. Més tard a cavall entre els hippies dels finals dels 60 i els progrés dels 80 tot això va quedar lluny. Però quan van nèixer els meus fills la vam recuperar en una cinta de VHS que els hi van regalar! Aques

Arribar als 50 per casualitat...

Ja sabeu que aquest blog es ple de casualitats, de moments que es creuen i idees que coincideixen. Una lectura, una conversa, una pel•lícula, una fotografia, un programa de televisió,... Per casualitat em trobo algú que conec a la botiga comprant fruita i verdura, compartim un breu moment, parlem sobre albergínies i receptes. A casa obro el facebook i per casualitat una amiga ha compartit un enllaç de receptes d’albergínies. Li envio un correu amb l’adreça,... Amb l’any nou comencen nous programes a la televisió, a tv3 estrenen un d’ells que es diu “No serà fàcil”. Te pinta de ser sobre la vida i la quotidianitat, potser ple de topics o no. Sovint a tv3 aquests programes li surten força bé. Si, podria ser-hi en aquesta conversa, el to, els temes, els records, potser no compartiria totes les opinions però per això son opinions i son diverses. Casualment jo també vaig fer 50 anys el setembre i tenia per l’ordinador un petit escrit, ple de topics o no, que aprofito per comparti

Una cursa sense arribada

Imatges
Quan comença el curs sembla que molts  arribem amb els motors a moltes revolucions i que iniciem una cursa sense fi. Tot son presses i neguits, feina, feina i feina,… Però quina es la meta? Quina és l’arribada d’aquesta cursa sense fi? Si el que volem es gaudir d’un bon curs hauríem de començar per mesurar les forces que ens hauran de durar fins al juny, si el que volem es gaudir de la tasca d’acompanyar als infants en el seu creixement, descobrint el mon i compartint  els seus aprenentatges hauríem de baixar de revolucions. En tot cas és una cursa de fon son compte més la resistència i la paciència. Cada cop em faig més conscient que l’educació no és una cursa, perquè no té un arribada. Mai no pararem de créixer, d’aprendre, de gaudir del mon, d’estimar-nos i de fer-nos grans. Es una tasca enriquidora i engrescadora que pot durar, si un ho vol, tota la vida. Per això no te sentit aquesta mena de pressa per assolir objectius, cremar etapes i deixar de costat moments de calma,

FELIÇ 2015