Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Els fills i ser mare

Imatges
" Milena Busquets (Barcelona, 1972) va estudiar en el Liceu Francès i es va llicenciar en Arqueologia en l'University College de Londres. Va treballar durant molts anys en el món editorial i viu a Barcelona amb els seus dos fills. Ha publicat en Anagrama la novel·la També això passarà , un irresistible èxit de vendes i crítica, que s'ha traduït en més de trenta països, i la recopilació de textos periodístics Homes elegants i altres articles." La primera novel·la em va agradar molt i fa poc quan vaig anar a comprar llibres vaig veure aquesta segona. Curta, però intensa, amb una narrativa peculiar, em va agradar molt. Vaig rellegir al final dos cops. Però sobretot vull guardar aquests paràgrafs perquè el sento molt proper. Que difícil entendre-ho, que difícil acceptar-ho i que difícil gaudir-ho!

LLUITEM JUNTS PER SER RESPECTATS EN LES NOSTRES DIFERÈNCIES...

Imatges
Avui he llegit aquesta frase d'uns nens i nenes que havien estat fent treballs sobre el 8 de març el, dia de la dona: Lluitem junts per ser iguals i no fer mal a les nenes. Igual  1. 1. adj Que té en comú amb un altre individu o una altra cosa o amb altres individus o coses absolutament totes les característiques, l'aparença o l'essència o una determinada qualitat o magnitud. Ara que tornem a un discurs més reivindicatiu sobre la dona, és aquest el missatge que volem transmetre? Potser hauríem d'ampliar la mirada i posar per davant la persona, primer la persona sigui qui sigui, sigui com sigui. Jo no vull ser igual que un home, no vull ser igual que ningú altre. Igual a què i a qui? Quins models? D'on surten aquests models? Qui tria aquests models? Moltes de les dificultats que sovint ens trobem és saber construir-nos com a persones i aquesta pretensió d'igualtat ens confon. No sé si volem ser iguals. Fa molts anys que treballem per una educació equitativa, n

Un cor trencat!

Imatges
Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no poder, l'angunia de poder i no voler, cridar poc, guardar-ho tot cap a dins, pensar i implossionar, assumir, assumir, assumir, entendre sempre, voler ajudar i compartir-ho tot... Tot, es massa i pesa, pesa molt. Al final peta i peta fort. I quan peta comença un camí llarg per refer, recomposar, acolorir i seguir... Però seguir sempre val la pena!

Coratge i vida

Imatges
  Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les sensacions, sovint estranyes, que vaig acumulant, i no totes dolentes. En fer-me gran he anat notant canvis que a poc a poc van canviant la meva manera de viure. El cos sovint em limita i com més temps passa més s'estreny l'espai al meu voltant. Ara de sobte la pandèmia m'ha limitat de cop, no puc viatjar, no em puc reunir amb els amics, em sento una mica menys lliure... Després  d'un any continuo intentant acceptar aquesta situació com quelcom que no puc controlar. I quan he aconseguit apropar les meves expectatives a la realitat que visc, llavors he pogut començar a recollir sensacions diverses sobre coses properes. Sempre m'ha agradat fer col·leccions, col·lecciono petites experiències perquè no vull que d'aquí a uns anys els meus records d'aquests temps només girin al voltant de la malaltia o de la incertesa que vivi