Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011
Imatges
Picoodle Image Hosting

Vertigen....

Imatges
Vertigen es el que sempre sento quan arriben aquestes dates, tothom corre d’aquí cap allà, comprant regals preparant menjars, festes i trobades, sopars, berenars,…L’any s’acaba, sembla que el mon s’acabi… Però en realitat, tot continua, la vida segueix amb les seves coses bones i les dolentes. Sovint tinc tendència a fer un repàs de totes les coses dolentes que em passen i en faig una llarga llista. Un dia el Ferran em va dir: - Però segur que avui t’ha passat alguna cosa bona! I es veritat que tots els dies també te’n passen de coses bones. El millor que et pot passar cada dia es poder compartir un bon record amb algú altre, un company, el teu company, els teus fills, els teus amics, el pare, la mare,… Ara, mirar enrere em fa vertigen, molts anys, molta feina, la família,… mirar endavant també me’n fa! Avui he rebut una carta d’una noia fantàstica que ha fet les practiques amb mi, senzilla i molt ben escrita em donava les gracies pel temps que hem compartit i jo també li v

Moments màgics…

Imatges
Per que s’esgoten tots els bitllets de la loteria del dia 11-11-11? Per que, fins i tot, fan un programa de televisió sobre els números i que volen dir? Per què hi ha mags que fan màgia, si tots sabem,que només és una il•lusió? Per que té tant d’èxit el pensament màgic? En aquest programa podeu escoltar un especialista que parla amb molt de seny de tots aquests temes i t’ajuda a veure-ho més clar: Ja sabia quan vaig comprar el numero que no em tocaria, igual que se que el colom del barret del mag no desapareix i qui son els tres Reis de l’Orient,… Però... i les bones estones que m’he passat pensant que en faria de tants diners, per acabar convençuda que millor que no et toquin mai perquè son masses mals de cap. En els moments de crisi, molts potser busquem solucions màgiques als problemes o potser només busquem una estona d’il•lusió per ser una mica més feliços.Les crisis son moments de canvi i ens haurien de servir per crèixer com a societat i com a persones, buscar solucio

Maria y yo

Imatges
El dimarts o el dimecres vam quedar-nos atrapats en aquesta pellicula-documental, tendre i real, (tan lluny de les pelis americanes que sovint trien els meus fills, i que ells veuen, mentre el seu pare i/o jo dormitem al sofà). El millor de tot és que la vam veure i comentar tots quatre, vam anar deixant trossets de pensaments en l'aire i vam gaudir amb complicitat del que veiem. Vam compartir les alegries i dificultats amb la Maria i vam concloure que per ser feliç cal sobretot ganes de viure i que hi ha moltes maneres de viure feliç! Tota una lliçó per tots quatre!

Per Lucia...

Imatges
Aquest curs ha començat amb els colors menys alegres, amb penes i amb tristesa, però cal continuar, plorar i tornar a riure perque la vida es així! La vida com sempre no dona descans, però quan la mort arriba en una vida tan jove dol dins, molt endins...Crec que ha de passar molt de temps per a que puqui escoltar aquesta cançó sense plorar, però ara em cal plorar i recordar,....Era la seva cançó i li agradava molt:

L'estiu s'acaba,...

Imatges
Ja han passat els esperats dies d' estiu , de calor, de descans , una mica més de tot perquè encara que la feina s' aturi , la vida no. Y a la vida per sort sempre hi ha moments de tot . Les vacances no sempre son un oasis de pau i tranquil·litat , hi ha moments feliços i alegres, plàcids i lluminosos, ... i també baralles i tensions , avorriment i mal humor. Per això avui tinc un sentiment ambivalent tristesa, pel temps de gaudir que ha passat i curiositat pel nou curs que encetem. Avui com cada any i sempre abans de començar l'escola, des de petita, he endreçat les llibretes, he passat per la papereria, m'he entretingut mirant-ho tot com si mai no ho haguès vist i he comprat un bolígraf nou i ... ja està demà comencem! Tots els meus millors desitjos per tots en aquest començament de curs! Aquesta serà la imatge de casa meva demà al matí. (Una mica d'humor sempre ho fa tot més fàcil)

El MIBA

Imatges
Hem visitat el nou Museu d'idees i invents de Barcelona i l'entrada a estat molt sorprenent pr mi: un munt d'objectes diversos endreçats per colors... Es clar! Els colors ens permeten distingir, conèixer, descobrir i gaudir dels objectes. Els colors ens permeten ordenar els objectes. És molt curiós veure com tot un seguit d'objectes molt diversos, que utilitzem tot sovint sense dona'ls massa importància, prenen coherència en ser endreçats per colors. Formen part d'un conjunt i es fan mirar, és llavors quan descobrim la seva curiosa forma, el seu diseny tan adequat per la seva funció. Pots estar molta estona davant d'aquest aparador sense parar de descobrir idees... Però hem vingut a veure el museu, i val la pena entrar i gaudir de l'espai. No es massa gran però enganxa, es curiós i divertit. El seu tó entre irònic i reivindicatiu es molt estimulant, els nois s'ho han passat bé i els més grans també. I jo sense camara!

EL MON DE COLORS

Imatges
Ja sabeu que jo soc de les que penso que els colors ens fan obrir els ulls i viure la vida amb més alegria. Quan miro un paissatge hi veig una fotografia, m'agrada quan obro la nevera plena de fruita i verdura amb tots els seus colors,... Sovint els pensaments i els sentiments tenen colors. La casualitat fa que coincidim amb d'altres persones que també ho veuen amb ulls de molts colors. Aquests dies estic llegint un llibre que m'ha deixat la meva germana, el mon groc de l'Albert Espinosa. Tot un seguit de consells elaborats amb tota la sabiesa que les circumstàncies difícils ajuden a fer sortir. Tot gira al voltant del color groc, un color molt viu i vital. Val la pena llegir-lo.

Inteligència...

El dilluns a la nit, fent zapping, vam aturar-nos al canal 33. Vam escoltar una part del programa singulars. Parlava una metgesa de 92 anys, Teresa Guardiola, amb una inteligencia, claredat i senzillesa que ens va seduir fins el final. El video es una mica llarg però val la pena. Suposo que d'això se'n diu tenir el cap ben amoblat!

La senzillesa

Imatges
La senzillesa es un valor a vegades poc apreciat. A mí sovint m'agraden les coses senzilles sense complicacions. Aquests dos mesos he anat atabalada amb la feina i la primavera que sempre em descarrega les piles. Quan més feina tinc menys capaç em sento de fer-la i en canvi necessito badar i badar. Hi ha dues coses però que volia penjar per compartir-les: Una es un escrit de Gianfranco Zavalloni, del seu llibre “La pedagogía del caracol. Por una escuela lenta i no violenta”. Llegiu-lo més d'un cop: Simplificar es más difícil Complicar és fàcil, simplificar és difícil. para complicar basta con añadir todo aquello que se desee: colores, formas, acciones, decoraciones, personajes, ambientes llenos de cosas. Todo el mundo es capaz de complicar. Solo algunos son capaces de simplificar. Para simplificar hay que quitar, y para quitar hay que saber què quitar, tal como hace el escultor cuando a golpe de cincel quita de la masa de piedra todo aquel material que està de m

Excusas para no pensar.

Imatges
Aquest mes estic començant a llegir aquest llibre. M'agrada l'exercici que fa de parlar de cientifics amb teories diferents respecte les que jo vaig estudiar. Me n'adono de la distància i el temps que ha passat des de llavors fins ara, i com jo he perdut el fil de moltes coses que m'interesaven com la ciència. Es molt important mantenir el contacte amb el mon cièntific per aprendre a canviar teories i maneres de pensar. Tot just he començat i resulta que l'homa no es va tornar sedentari quan va aprendre a cultivar sino que primer va ser sedentari i llavors va aprendre a aprofitar aquest recurs, el big-ben ja no es una única explossió sino un seguit infinit que es repeteix i crea nous universos,... M'interesen les seves teories sobre educació i el treball dels sentiments. Tot i que no es una lectura ràpida de moment penso que es molt interassant, per fer-nos pensar. Com ell diu: “ Si no nos movemos, no generamos neuronas “

El mateix discurs de sempre....

Imatges
"Els nois d'avui només estimen el luxe, estan plens de manies i menyspreen l'autoritat. Contradiuen els pares, són golafres i falten al respecte als seus mestres." Us sona d'alguna cosa aquest discurs. Quan vaig llegir aquestes frases en una circular de l'escola dels meus fills que parlava sobre "Valors en família", em va venir al cap el meu fill i els adolescents d'ara. I vaig recordar les xerrades dels meus pares quan jo també era adolescent i segurament les que tots els adolescents han escoltat en un moment o altre. Sabeu que es el més impressionant? Que aquest escrit, si les fonts no m'enganyen, té més de 2500 anys, es de Sòcrates . I potser no es aquesta l’essència de l'adolescència?. Potser tots els adolescents són així perquè no poden ser d'una altre manera. Cadascun amb la seva carrega vital te uns trets semblants: han de marcar distancia amb la generació dels seus pares, han de deixar de ser nens i nenes per començar a se

Tan fàcil que sembla...

Imatges
Tan fàcil que sembla fer tot això escrit en un full i tan difícil quan un ho intenta tot sol enfrontant-se als seus propis pensaments. Aquest nadal vaig ensopegar amb aquest llibre quan buscava una lectura fàcil per anar pel metro. No us negaré que les fotografies de Bardem i Julia Roberts van fer que m'hi fixes més que en d'altres i tenia una avantatge : tot i que havia vist el tràiler al cinema , no havia vist la pel. lícula . És senzill trobar punts en comú amb la protagonista , moments de la NOSTRA vida en que ens hem sentit soles, tristes, desesperades, com una cosa molt petita que no val per res, insegures, segures que l'estem espifiant,.... Podríem seguir fins l'infinit, però no he marxat un any a l'aventura, ni he conegut italians fantàstics, brasilenys tan atents, ni he parlat amb Deu. Us he de reconèixer que el primer i el tercer capítol fan més per mi, menjar i estimar son dos plaers que m'encanten. El segon se'm va fer més pesat , i e