UN MES DELIRANT

Aquest ha estat un mes delirant, no hem parat ni un moment, tant a la feina com a casa. Un seguit d'aconteixements anaven passant al meu voltant i no podia fer res més que anar fent. Jo que, crec, soc constant però lenta no tenia temps d'aturar-me a pensar i si vols escriure alguna cosa primer has de tenir temps per reposar, per recordar, per pair el que vols comunicar i per escriure alguna cosa decent. Per tant avui, últim dia del mes i a les 22:46 de la nit aquest article improvitzat es publicara de qualsevol manera, potser sense revisar i la seva lectura també serà com un delirí.


Aquesta paraula ja fa un parell de dies que em volta pel cap i per fi avui desprès de la conversa del dinar li he trobat tot el sentit, aquest ha estat un mes delirant. Colònies, la festa de l'escola, l'article per la revista de l'escola, la primavera (la sang altera), la constatació que el meu fill petit ja és adolescent, o pre..., les sortides de cap de setmana (el maig i el juny tothom té una necessitat imperiosa de quedar i sortir, mentre jo continuo tenint la mateixa necessitat imperiosa de parar i reposar, si potser i em deixen al sofà), la casa,...


Tot plegat ja ho dit delirant, com una pel·lícula dels Monty Python. De les seves pel·lícules la meva predilecte és La vida de Brien. La vaig redescobrir per nadal, la vaig veure amb els meus fills i vam riure junts, un plaer adonar-te'n que les coses que realment son especials ho son per totes les generacions i que compartim un sentit de l'humor similar, no igual perquè ells gaudeixen amb algunes coses que a mi se'm fan difícils de digerir.


La cançó del final de la pel·licula es la meva música d'avís de missatge:
 
Avui dinant comentàvem un article del diari Ara sobre Guardiola i la vida de Brien i, de sobte, tot ha començat a tenir més sentit i he pensat que amb caràcter d'ugència calia escriure l'article del més encara que fos delirant.

Quan he obert el blog, he visitat com sempre els blogs amics, una repassada ràpida per veure si ha canviat alguna cosa, sense aprofundir massa perquè no hi ha temps, i quina sorpresa quan m'he trobat amb un premi!

És aquest: 
 

MOLTES GRÀCIES JORDI per fer confiança a aquest jove projecte que sovint compartim en les estones del menjador.

MOLTES GRÀCIES JORDI per fer que aquest article arribes a temps per no tancar el mes en blanc.

Ara tinc una tasca molt delicada que es donar aquest premi a cinc blogs més. Em comprometo ha dedicar un temps a pensar entre informe i informe i reunió de pares aquest cap de setmana per preparar la meva llista i acabar de complir amb els requisits del premi.

GRÀCIES JORDI i A TOTS, si és que hi ha algú més a part de la meva mare i del Jordi que llegiu aquesta pàgina! i perdoneu si repeteixo la paraula delirant masses cops, quant no tens temps de repassar ja se sap tot cola...

(Una referència al significat del premi que m'ha semblat interessant:
http://lacuevadellobo.blogspot.com.es/2012/05/premio-liebster-blog.html)