PENSAMENTS DE COLORS DE MESTR@

Un article de la revista de l'escola ( http://www.patufet.cat/cop-dull/ ). L’atenció a la diversitat a l’escola, una oportunitat per aprendre a créixer junts Nous reptes ens fan repensar en la tasca escolar com un procés viu, en constant evolució, sempre molt a prop de l’alumnat i de les seves necessitats Al llarg dels últims cursos s’ha parlat molt de l’educació inclusiva i de l’atenció a la diversitat, el Departament  d’Ensenyament ha presentat un nou decret sobre l’escola inclusiva, han  augmentat les USSE o SIEI (diferents maneres d’anomenar alguns recursos de suport a l’educació inclusiva), s’ha proposat la reconversió de les escoles d’educació especial en centres de serveis i recursos als centres ordinaris... S’ha obert un debat dins i fora de la comunitat educativa des del convenciment que en una aposta pedagògica cap a la inclusió no n’hi ha prou amb bones intencions, calen els recursos necessaris perquè les escoles puguin atendre la diversitat amb qualitat i garan

"El relat de la imperfecció com a normalitat". A questa frase que acabo de llegir en un article de l'Anna Manso en el suplement Criatures del diari Ara m'ha semblat una genialitat. Quan més gran em faig més crec que el perfeccionisme, la intransigència, la critica i mirar als altres amb una exigència desmesurada ens porta a llocs a on no vull anar. Així que per acabar el curs vull compartir aquest article: http://criatures.ara.cat/opinio/Gracies-Mestre_0_1816018385.html Sobretot quan diu: "   I com em sento de descansada i feliç de poder explicar que estem com un llum, que volem i dolem, que els grups de WhatsApp i la hiperprotecció ens duen pel camí del pedregar, que equivocar-se és imprescindible, que la perfecció mata i l’humor salva vides." Ara que aquest curs tan intens acaba desitjo tenir més temps per gaudir, descansar, desconnectar i reconnectar i poder escriure en aquest blog petites històries i confidències.