Bon Nadal!



Un missatge ple de bons desitjos per aquestes festes i pel proper any 2013. Un petó molt fort i de regal una cançó:

 CAMINS

 Camins, que ara s'esvaeixen 
Camins que hem de fer sols 
Camins vora les estrelles 
Camins que ara no hi son 
Van deixar-ho tot el cor encès pel món 
Per les parets de la mort sobre la pell 
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes 
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert 
Mai no es massa tard per tornar a començar, 
per sortir a buscar el teu tresor 
Camins, somnis i promeses 
Camins que ja son nous 
No es senzill saber cap on has de marxar, 
pren la direcció del teu cor 
Mai no es massa tard per tornar a començar, 
per sortir a buscar el teu tresor 
Camins que ara s'esvaeixen 
Camins que has de fer sol 
Camins vora les estrelles 
Camins que ja son nous

 Sopa de cabra

 Silvia Tubau

Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Quatre mesos confinats, darrere d'una mascareta.

Imatges
Fa quatre mesos justos que vaig marxar de la feina una tarda pensant que tornaria quinze dies més tard. Si miro enrere sembla molt lluny. Aquest temps ha passat a voltes a poc a poc, a voltes molt ràpid. He viscut moments de tota mena, neguit, pau, tristor, agraïment, alegria, angoixa ... Quan tot es va capgirar no era conscient que encara ara, quatre mesos després, estaria a casa. Primer vaig patir una sobredosi d'informació, volia saber per intentar entendre. A poc a poc vaig establir una petita rutina, com unes vacances forçades en un espai petit però estimat, càlid i agradable. Vaig compartir aquests moments amb la família i ho vam gaudir amb respecte, cadascú va trobar el seu temps i el seu espai. En aquesta estranya realitat el que més trobava a faltar era tota la gent important que quedava fora d'aquest petit mon nou, per sort ens comunicàvem per diferents canals virtuals però faltava la mirada, el contacte... I va tornar l'escola, l'escola virtual. Una manera pe
Més informació

Un cor trencat!

Imatges
Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no poder, l'angunia de poder i no voler, cridar poc, guardar-ho tot cap a dins, pensar i implossionar, assumir, assumir, assumir, entendre sempre, voler ajudar i compartir-ho tot... Tot, es massa i pesa, pesa molt. Al final peta i peta fort. I quan peta comença un camí llarg per refer, recomposar, acolorir i seguir... Però seguir sempre val la pena!
Més informació

Coratge i vida

Imatges
  Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les sensacions, sovint estranyes, que vaig acumulant, i no totes dolentes. En fer-me gran he anat notant canvis que a poc a poc van canviant la meva manera de viure. El cos sovint em limita i com més temps passa més s'estreny l'espai al meu voltant. Ara de sobte la pandèmia m'ha limitat de cop, no puc viatjar, no em puc reunir amb els amics, em sento una mica menys lliure... Després  d'un any continuo intentant acceptar aquesta situació com quelcom que no puc controlar. I quan he aconseguit apropar les meves expectatives a la realitat que visc, llavors he pogut començar a recollir sensacions diverses sobre coses properes. Sempre m'ha agradat fer col·leccions, col·lecciono petites experiències perquè no vull que d'aquí a uns anys els meus records d'aquests temps només girin al voltant de la malaltia o de la incertesa que vivi
Més informació