Somiar avui és molt difícil però potser és de les poques coses que són gratis. Un trist començament per una reflexió sobre els somnis. Ens costa somiar i em fan patir els joves perquè no se com es pot transmetre il·lusió pel futur arrossegant pessimisme i tristesa. Ara, amb els temps de crisi, sovint la paraula gratis ens fa moure,es igual el que sigui un berenar ple de calories i greixos o un regal inservible, ... Jo continuo preferint els somnis de la gent que te les coses clares, si més no en la seva manera de viure la vida. Somien i lluiten pel seu somni. Poc a poc s'hi acosten sense preses, amb tranquil·litat, constància i esforç.
A mi em costa somiar, soc massa pràctica i la vida encara me n'ha fet més de pràctica. Es cert que sovint tens il·lusions i fins i tot algunes les arribes a poder realitzar, però no soc gaire perseverant ni tampoc m'ho treballo massa. Però admiro molt la gent que te somnis, que hi creu fermament en ells i que lluitant molt per aconseguir-los amb paciència ho aconsegueixen. Et fan viure els seus somnis i compartir la seva il·lusió i et sents feliç de renunciar al teu per ajudar a aconseguir el seu. Estar junts en alguna cosa et fa sentir part de la persona que estimes. Gràcies Rafa!
Diuen que "los sueños sueños son" poder es veritat però el que es veritat és que si no sommies....poder només faran realitat...apa bona nit... ahh i tothom a somniar.
ResponEliminaBel petons d,una bruixotta