Com una flor de camp...

Si remeneu pel meu blog segur que descobriu la meva fascinació per les flors de camp...

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2014/05/colors-de-primavera.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2013/01/sorprenent.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2011/06/la-senzillesa.html

Endreçant pel meu ordinador aquests dies he descobert alguns escrits perduts i n'he rescatat aquest del 2011:

"Les flors de camp senzilles i efímeres, creixen amb la perfecció d'allò que durarà només una estona, però que serà bonic i màgic en la memòria.

Avui he tornat de colònies i aquestes colònies de tres anys són una mica com la flor. Els infants que les han viscut amb nosaltres les recordaran vivament durant un temps i després, el seu record es guardarà en la memòria més profunda. Formaran part del bagatge emocional dels adults que esdevindran, de les empremtes que tot el que vivim deixa en la nostra persona.

Gaudir de la bellesa delicada de la flor, que creix decidida buscant la llum del sol, aprofitant tots els racons de la seva estructura per sobreviure... Gaudir veient créixer els nens i les nenes... és una experiència esgotadora però també molt gratificant!"

Coratge i vida

 

Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les sensacions, sovint estranyes, que vaig acumulant, i no totes dolentes.

En fer-me gran he anat notant canvis que a poc a poc van canviant la meva manera de viure. El cos sovint em limita i com més temps passa més s'estreny l'espai al meu voltant. Ara de sobte la pandèmia m'ha limitat de cop, no puc viatjar, no em puc reunir amb els amics, em sento una mica menys lliure...

Després d'un any continuo intentant acceptar aquesta situació com quelcom que no puc controlar. I quan he aconseguit apropar les meves expectatives a la realitat que visc, llavors he pogut començar a recollir sensacions diverses sobre coses properes.

Sempre m'ha agradat fer col·leccions, col·lecciono petites experiències perquè no vull que d'aquí a uns anys els meus records d'aquests temps només girin al voltant de la malaltia o de la incertesa que vivim. D'alguna manera vaig construint una petita muntanya de bons records que, vistos de ben a prop són bonics i de lluny faran patxoca.

Una conversa interessant sopant amb la família...

Fer només una fotografia d'un espai conegut i proper...

Una recepta nova...

Redescobrir una cançó...

Llegir un llibre...

Fer una marató d'una sèrie desconeguda perquè si...

Caminar a poc a poc...

Deixar-te escalfar pel sol...

Escoltar el mar...

Quedar-te una mica més al llit quan plou...

Gaudir d'un llarg silenci...

I per damunt de tòpics qualsevol cosa que em faci somriure per dins... amb aquella sensació plaent de satisfacció plena que em fa sentir més lleugera...

Vull coratge per viure una vida tan feliç com pugui!

Veure passar la vida

Quina màgia té la vida, la vivim amb tota la intensitat del nadó i de l'infant, amb alegries i tristors, riures i plors extremats sense temps per perdre ni distreure's del camí que estan iniciant. Estridència

I quan les forces i la vida creix et llences de cap, aprofites el temps, cremes la nit, escrius a les parets, corres per la platja, saltes al buit i nedes a contracorrent. Turbulència.

A poc a poc la vida et crida a l'ordre, s'equilibra i guanyes temps, sensibilitat, intensitat i comoditat, tendresa i calma. Experiència.

I a la fi la vida et guanya, el món es fa petit, et mous lentament i mires per una finestra. El temps abans ple, el ritme a cops frenètic i les emocions desbordades, ara passen davant teu i tu els deixes passar sense rancor, sense pensar-hi, sense esperar res més que la mort. Finitud.

Oda a l'alegria de viure

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.

L'alegria d'escriure,
de pensar i d'estar.
L'alegria de caminar, moure't i nedar,
prendre el sol i escoltar el mar,
riure i somriure,
dormir i somiar.
L'alegria de compartir,
de llegir i pintar,
parlar i escoltar,
acompanyar i ser acompanyat.

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.

L'alegria d'una petita història,
cinc minuts mullant-te amb la pluja,
una trucada inesperada,
una llarga migdiada,
una decisió presa des del cor,
un desig acomplert,
escoltar-te,
estimar-te,
repensar-te,
respectar-te.

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.

Passejada per l'Estany, divendres 31 d'agost. Racó pel record.

Avui s'acaba el mes d'agost, a l'Estany s'aixeca un dia gris i surto a passejar sola per acomiadar-me de les vacances, d'aquests dies a ritme pausat, dolç i tranquil.

Són les dotze però tothom està a casa, els carrers buits et conviden a amarar-te de sensacions, desar records, retenir pensaments,...

La boira, la fresca, la remor dels arbres. Respirar, respirar, respirar,... Pensar, pensar, pensar,... Refer un camí tants cops trepitjat i trobar uns coneguts, xerrar i tornar al camí. Només la fressa de les fulles dels arbres i les teves passes. Colors per no oblidar mai, natura per sentir-te més humà, silenci per poder escoltar,...  
      

Mirar, observar, buscar, somiar, donar un vol i tornar al poble. Sorolls de cuines, vida, olors, fusta que crema, menjars, vida, rialles i plors, vida. Records, records, records.

Tot canvia a una velocitat....

Aquest estiu vaig tornar a remenar la capsa de fotografies i records dels meus avis. Hi vaig trobar fotografies i cartes dels rebesavis, dels avis, dels pares i alguna postal meva de quan era petita que ells guardaven.

Cartes escrites per explicar coses a distancia, llegides al cap del temps amb la distancia, quan el que s'explica ja ha passat lluny de on es recorda.

I llavors vaig rebre un missatge al mòbil immediat, curt i concret, proper, efímer,...

El mon sempre ha anat canviant i ara continua canviant com sempre, però a més velocitat.

Una vida petita....

Vides petites,

vides molt petites,

vides com les nostres,

a cops grans, a cops petites.

En un mon tan gran 

cada cop la vida es més petita

però l'únic important.

Lluna, lluneta

Un d'aquests matins m'he llevat i la lluna encara hi era, allà a dalt del cel, rodona, blanca, quieta,... a punt de marxar per deixar passar el sol. Li he fet una foto i he trobat una cançó tendra i bonica com ella.

http://ideesmagistrals.blogspot.com.es/2014/05/cancons-el-cavall-trota-trota-i-lluna.html

https://app.box.com/s/eu1rk8z62b04x1nukxd2

Una fotografia...una manera especial de veure i gaudir del mon!

Una fotografia...una manera especial de veure i gaudir del mon!