dijous, 24 d’octubre de 2019

Veure passar la vida

Quina màgia té la vida, la vivim amb tota la intensitat del nadó i de l'infant, amb alegries i tristors, riures i plors extremats sense temps per perdre ni distreure's del camí que estan iniciant. Estridència

I quan les forces i la vida creix et llences de cap, aprofites el temps, cremes la nit, escrius a les parets, corres per la platja, saltes al buit i nedes a contracorrent. Turbulència.

A poc a poc la vida et crida a l'ordre, s'equilibra i guanyes temps, sensibilitat, intensitat i comoditat, tendresa i calma. Experiència.

I a la fi la vida et guanya, el món es fa petit, et mous lentament i mires per una finestra. El temps abans ple, el ritme a cops frenètic i les emocions desbordades, ara passen davant teu i tu els deixes passar sense rancor, sense pensar-hi, sense esperar res més que la mort. Finitud.

Oda a l'alegria de viure

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.

L'alegria d'escriure,
de pensar i d'estar.
L'alegria de caminar, moure't i nedar,
prendre el sol i escoltar el mar,
riure i somriure,
dormir i somiar.
L'alegria de compartir,
de llegir i pintar,
parlar i escoltar,
acompanyar i ser acompanyat.

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.

L'alegria d'una petita història,
cinc minuts mullant-te amb la pluja,
una trucada inesperada,
una llarga migdiada,
una decisió presa des del cor,
un desig acomplert,
escoltar-te,
estimar-te,
repensar-te,
respectar-te.

L'alegria de viure i de conviure,
d'abraçar i ser abraçat,
L'alegria d'estimar, de ser estimat,
de cuidar i ser cuidat.