dijous, 24 d’octubre del 2019

Veure passar la vida

Quina màgia té la vida, la vivim amb tota la intensitat del nadó i de l'infant, amb alegries i tristors, riures i plors extremats sense temps per perdre ni distreure's del camí que estan iniciant. Estridència

I quan les forces i la vida creix et llences de cap, aprofites el temps, cremes la nit, escrius a les parets, corres per la platja, saltes al buit i nedes a contracorrent. Turbulència.

A poc a poc la vida et crida a l'ordre, s'equilibra i guanyes temps, sensibilitat, intensitat i comoditat, tendresa i calma. Experiència.

I a la fi la vida et guanya, el món es fa petit, et mous lentament i mires per una finestra. El temps abans ple, el ritme a cops frenètic i les emocions desbordades, ara passen davant teu i tu els deixes passar sense rancor, sense pensar-hi, sense esperar res més que la mort. Finitud.

1 comentari:

  1. Molt bon escrit.
    I que així sia! Omplim de vida els dies a ritmes diferents fins que arribem a la fi, amb plaer i tranquil·litat havent gaudit, malgrat tot,del nostre temps.

    ResponElimina

Parlant de vocació

He buscat la definició de vocació en dos diccionaris catalans i, ves per on, la definició no m'ha sorprès gens. "Vocació 1 1 f. [LC...