Sense massa temps per pensar i sense masses ganes d'escriure. Avui he sortit amb la camara i he decidit omplir els meus ulls dels colors de la primavera i la veritat és que aquest passeig a soles amb la camera ha estat tot un plaer.
Els ocells, les papapallones, les abelles i les flors, un paissatge magnífic, un plaer: els verds, grocs, blaus,...son tan intensos que arriben fins ben endins i no vols que mai s'acabin...
Un lloc per compartir pensaments de tots colors: sobre l'escola i l'educació. Pensant com a dona, com a mare i com a mestre. Sentint les emocions de tots colors que el fluir de la vida ens porta.
diumenge, 4 de maig del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La millor versió de tú
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...
-
Entre el garbuix d'emocions i sentiments que aquest any s'han remogut dins meu la por ha estat molt present. Aquest poema que va esc...
-
Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les ...
-
Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no po...