Com una flor de camp...

Si remeneu pel meu blog segur que descobriu la meva fascinació per les flors de camp...

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2014/05/colors-de-primavera.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2013/01/sorprenent.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2011/06/la-senzillesa.html

Endreçant pel meu ordinador aquests dies he descobert alguns escrits perduts i n'he rescatat aquest del 2011:

"Les flors de camp senzilles i efímeres, creixen amb la perfecció d'allò que durarà només una estona, però que serà bonic i màgic en la memòria.

Avui he tornat de colònies i aquestes colònies de tres anys són una mica com la flor. Els infants que les han viscut amb nosaltres les recordaran vivament durant un temps i després, el seu record es guardarà en la memòria més profunda. Formaran part del bagatge emocional dels adults que esdevindran, de les empremtes que tot el que vivim deixa en la nostra persona.

Gaudir de la bellesa delicada de la flor, que creix decidida buscant la llum del sol, aprofitant tots els racons de la seva estructura per sobreviure... Gaudir veient créixer els nens i les nenes... és una experiència esgotadora però també molt gratificant!"

Un tipus d'escola...

Hi ha molts tipus d'escola, moltes maneres d'entendre l'educació, molts camins per caminar en el mon de l'ensenyament. Cadascú ha de mirar, escoltar, i triar. En el post anterior hi havia un enllaç a l'Escola Epiqueia, una manera d'entendre l'educació dels infants. En aquest podeu veure un vídeo sobre l'Escola dels Encants, una altre manera d'educar:
L'escola dels Encants 2016 from escola dels encants on Vimeo.

En el fons hi ha una filosofia que ressona en totes dues històries i a mi m'agradaria que expliquessin com hi han arribat a aquest moment, en quina practica han anat forjant aquests projectes. Els seus origens. Aquestes escoles amb "metodologies noves" que sovint son de nova creació no han sortit del no res, els seus mestres hauran viscuts en espais educatius diversos, hauran treballat en d'altres escoles, hauran visitat altres escoles, hauran recollit d'altres experiències per poder crear el seu propi projecte, d'això en parlen poc, a mi m'agradaria saber-ne més!.

Idees sobre educació ...

Aquest trimestre vaig assistir a dues de les tres converses: Referències per repensar l'educació: Aprendre amb sentit alCosmocaixa. El 29 de gener: Aprendre avui, un repte multidimensional Carles Parellada Enrich, Carmina Bosch Grau i Maria Puig Rovira i el 5 de febrer: El concepte de competència i la personalització de l’aprenentatge Àngel Pérez Gómez i

Marta Utset Canal . Em vaig perdre la primera el 22 de gener: Sentit i significat. Poden coincidir? 

L'últim dia un dels coordinadors de les converses, el David Vilalta, va dir que el millor que podíem fer era marxar i oblidar tot el que havíem sentit, no intentar recordar i reproduir el que havíem vist sinó confiar que tota aquella experiència s'hauria convertit en un aprenentatge que hauríem integrat i que d'una manera o d'altre apareixeria en el nostre dia a dia.

Aquesta idea ja l’havíem compartit amb una mestre de l’escola que em va deixar dos llibres “Modelos de familias” i “Por qué los niños se mueven tanto? Ella em va dir: llegeix-los i desprès oblida’ls, formaran part de la teva nova manera de veure els nens i les famílies i de la teva manera d’acompanyar-los.

Aquesta és la clau de la formació dels mestres, escoltar, experimentar, viure intensament, llegir, mirar, observar, omplir-nos de sensacions i emocions per poder compartir.

D’aquestes converses he recollit frases, paraules, idees,...:  

La plasticitat del cervell és permanent.(Neurociència)

L’experiència condiciona el cervell i no al reves.

La rellevància de l’inconscient en l’aprenentatge.

La primacia de les emocions.

Si no hi ha emoció i interès no hi ha aprenentatge.

La pedagogia de l’esforç.

Calen contextos rics i crear xarxes d’intercanvi d’experiències dins de l’aula.

Les competències son un conjunt de sistemes de comprensió i d’acció, recursos i estratègies en la vida personal, social i professional.

Saber i voler, enginy i reflexió.

Coneixements, habilitats i actituds.

Cada curs es diferent únic, hi ha vivències diferents i el repetidor no repeteix.

Vida d’escola, historia d’aula. Narració.

Horari en blanc. Temps individual. Espais d’experiències.

Fer, pensar, comunicar.

Poder, voler, saber.

Dialogar.

Sentit i significat.

Interaccions.

Globalització.

Complexitat, autenticitat, compromís, esforç, motivació, autoregulació i reflexió, cultura, valors, documentació.

Menys quantitat i més profunditat.

Empremtes.

Modelatge i autonomia.

Aprenentatge entre iguals.

Moltes coses no es poden controlar dins de l’aula, però estan passant: confiança, incertesa, espai per a que passin.

Acceptació de cadascú com és: creatius, acompanyants, imitadors, repetitius,... Respecte. Tranquil·litat. Benestar.

I moltes més....

Una cursa sense arribada

Quan comença el curs sembla que molts  arribem amb els motors a moltes revolucions i que iniciem una cursa sense fi. Tot son presses i neguits, feina, feina i feina,…

Però quina es la meta? Quina és l’arribada d’aquesta cursa sense fi? Si el que volem es gaudir d’un bon curs hauríem de començar per mesurar les forces que ens hauran de durar fins al juny, si el que volem es gaudir de la tasca d’acompanyar als infants en el seu creixement, descobrint el mon i compartint  els seus aprenentatges hauríem de baixar de revolucions. En tot cas és una cursa de fon son compte més la resistència i la paciència.

Cada cop em faig més conscient que l’educació no és una cursa, perquè no té un arribada. Mai no pararem de créixer, d’aprendre, de gaudir del mon, d’estimar-nos i de fer-nos grans. Es una tasca enriquidora i engrescadora que pot durar, si un ho vol, tota la vida. Per això no te sentit aquesta mena de pressa per assolir objectius, cremar etapes i deixar de costat moments de calma, d’observació, de reflexió, de compartir els nostres pensaments i les nostres emocions com adults, envers els infants, envers nosaltres mateixos i envers la nostre tasca.

Comentant aquests pensaments en veu alta algú em deia: si molt bonic tot aquest discurs, però no tenim tot el temps del mon per fer això! Cert ningú no té tot el temps del mon però jo tot el temps que tinc el vull intentar viure amb aquesta serenor, sentit el que faig i que això em faci sentir bé amb mi mateixa i amb els altres (tot i que no sempre ho aconsegueixo). Jo encara no he trobat gaire gent que amb la pressa es senti còmode, alguns si però potser son els menys, la resta sempre ens anem queixant d’haver d’anar corrent tot el dia per un munt de coses que nosaltres mateixos anem afegint a la llarga llista de coses per fer…

Ja fa dies que vaig llegint a batzegades un llibre escrit per una mestre que fa aquestes coses que us deia que son tan importants per a mi, buscar moments de calma, d’observació, de reflexió, de compartir els nostres pensaments i les nostres emocions com adults, envers els infants, envers nosaltres mateixos i envers la nostre tasca.

És un llibre escrit d’una manera planera i propera, una selecció d’articles de diari que li donen una mirada quotidiana a la nostra vida dins l’escola. "Les arrecades de la mestre". Comparteixo moltes de les experiències que l’autora explica però no sempre estic d’acord amb la seva mirada respecte algunes situacions. Això però li dona riquesa a la lectura i desperta l’esperit crític del lector que es una de les coses que ens empeny a llegir.

Hi ha però unes quantes frases que li han donat sentit a la lectura d’aquest llibre i que vull compartir amb vosaltres:

“El valor se li suposa (un dels millors capítols per a mi)

A les mestres, se’ns suposa la perfecció, però és una tasca impossible ni tan sols pretendre-la. Seria millor demanar-nos bona voluntat, ganes de treballar amb les criatures, il·lusió per veure’ls créixer i recursos per acompanyar-les en el procés, que això sí que ho podem oferir.”

“El meu nen no menja

(…)parlar de menjar ens remet  a la supervivència, a les necessitats bàsiques, a quelcom més proper al món del cos i dels instints, que no pas a la intel·lectualitat i  la cultura. (…) Qui no recorda l’escena mil vegades viscuda i observada en altres cases, d’una taula en què una mare, un pare o algun membre de la família posa als llavis de la criatura una mica de maduixa, de pastis, de pa ensucrat amb tomàquet o li dóna un os de pollastre perquè vagi llepant-lo i “fent boca”? Aquesta és, sens dubte, la millor invitació a menjar, a créixer i a gaudir. Però és una invitació que darrerament sembla que fem en veu baixa, amb poca seguretat i amb moltes presses.”

I llavors sentim aquella afirmació que desmunta tot el gest de donar-li a provar quelcom nou: Oi que no t’agrada això?

Parla dels gels, del dormir, dels valors, del diàleg, de l’estimació,…

I d’altres, que encara em queda per llegir! 

Pensant en els mestres...

Aquest podria ser l'article del maig, però ha estat un mes confús i gris, amb el dessig d'un estiu ple de color, uns quants pensaments per anar fent.

http://www.facebook.com/pages/Educaci%C3%B3-i-les-TIC/241708495880476

Potser algú ha llegit un dels posts d'aquest blog: "Pensant en l'escola", sobre diferents concepcions de l'escola segons com ens la mirem.

Allà deia: Per mi l'escola es una part de les nostres vides. 

Ara torno a tenir la necessitat de dir-ho. No se que ens passa als mestres, escolto una conversa que em fa sentir tristesa i impotència. Com potser  que una mestra, és igual que sigui d'infantil, de primària o de l'ESO, digui que no esta fent la seva feina perquè el seu grup el que necessita és treball d'hàbits? Que no pot ensenyar el que hauria d'ensenyar perquè les families no fan la seva feina? Que les coses importants no es poden treballar perquè els nens no ens fan cas?

Podem veure el nen com un got buit que cal omplir de coneixements o com una persona complerta, petita però capaç d'aprendre per si mateixa i de construir-se com a futur membre adult de la societat.  Jo comparteixo aquesta segona idea. 

Quin és per a mi el paper del mestre?  Acompanyar i ajudar en la mesura del possible als nens i nenes i a les families en aquest procés de creixement. Compartir les estones de vida que tenim a l'escola per a que siguin prou rics per ajudar a cadascú a formar-se, sobretot com a persona, atenent les característiques pròpies, condicionades per la personalitat, la família,  la situació social, el grup...

Nosaltres hem d'atendre aquesta diversitat i adaptar-nos per tal de fer sortir el millor de tots, fins i tot de nosaltres mateixos. Això implica ser  model de tolerància, flexibilitat, respecte per les normes, esforç, companyonia, ... i moltes coses més. Per mi, si vivim més dins de l'escola i ensenyem menys, els nens aprendran  més i seran més feliços.

Per sort hi alguns més, a part dels clàssics (tot i que tinc una edat) que pensen com jo i m'agrada formar part d'aquest grup:

http://www.facebook.com/pages/Educaci%C3%B3-i-les-TIC/241708495880476

En aquesta pàgina de facebook en trobareu moltes més de frases i imatges més o menys afortunades però que com a mínim em fan pensar, si teniu una estona doneu-hi una volta!

El temps i l'horari.

Sempre al llarg de molts cursos es repeteixen als claustres converses i discusions sobre l'horari, la distribució de materies, el temps d'esbarjo, la intensiva de l'estiu, les hores lliures,...

L'horari acostuma a ser un trencaclosques que els equips directius intenten fer per tenir contents als pares, al departament, als mestres,... Tots exigim el que creiem que serâ el millor, però per a qui? Qui pensa en els alumnes i les seves necessitats? L'horari acostuma a ser un tema tabú, que ningú vol discutir seriosament, podria desfermar una discusió massa egoista o massa profunda sobre la concepció de la linea d'escola o simplement estirar de la manta i descobrir privilegis injustificables. Costa molt que s'entengui que l'utilització dels espais i la distribució del temps no es només una qüestió merament pràctica si no una linea de fons en els plantejaments pedagogics de l'escola.

Tendim a copartimentar el temps cada cop més amb estones més curtes perque no es cansin? o perque no ens casem nosaltres? Si, es cert, que les sessions de una hora i mitja poden ser molt llargues però també molt curtes, tot depen de que pretenem i com ho fem. També ens queixem dels canvis i les dificultats que comporten els moments d'espera, però cada cop n'hi ha més a les nostres aules petites i sense espais per organitzar moments de pas d'una activitat a una altre, d'una vivència a una altre.

En aquest llibre que ha resultat ser alhora entenedor i pràctic:



He trobat uns paragrafs que descriuen molt bé el que és per a mi el temps en la nostra tasca educativa:
4
Tiempos y ritmos
de acogida

Tiempo de convivencia
Cualquier propuesta sobre la educación debería ir unida a una reflexión sobre cómo vivimos nuestro tiempo ( ... ) y cualquier transformación educativa relevante que se pretenda conseguir debe vincularse a una transformación de las formas de organización temporal. (Cardús, 2000)

Los horarios cotidianos, familiares y escolares expresan una manera de entender el mundo y transmiten una determinada escala de valores. En la planificación y distribución del tiempo y de los horarios se plasman y se concretan las concep­ciones educativas. Se trata de convertir el tiempo en una acción educativa positi­va, de tener tiempo para hacer lo que nos proponemos, tiempo de preparación, acción y recogimiento. Es mejor calidad que cantidad. No se trata de ir siempre poco a poco, se puede ir deprisa cuando es necesario, pero no hay que ir con pri­sas. Existe la costumbre de hacer muchas actividades en un día y no se permite re­petir, ampliar, etc.

Para crecer debemos permitirnos la equivocación, aceptar la frustración de no ser omnipotentes y practicar la persistencia de volver a intentar las cosas. Dar tiempo al error, por el reto personal, por repetir, por competir con uno mismo, por equivocarse y rectificar, por hacer y deshacer.

Viviendo en comunidad nos encontramos constantemente teniendo que jugar entre el tiempo propio y el tiempo del grupo.

Sentir y crecer El crecimiento emocional en la infancia 135

Trobar aquestes reflexions i moltes més que hi ha al llibre, t'ajuden a resituar-te davant de la tasca educativa i et dona arguments per a noves converses.