Un d'aquests matins m'he llevat i la lluna encara hi era, allà a dalt del cel, rodona, blanca, quieta,... a punt de marxar per deixar passar el sol. Li he fet una foto i he trobat una cançó tendra i bonica com ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Parlem del paper dels mestres i de les mestres
Des de la llunyania d'estar fa dos anys fora de l'escola, però encara sense desconnectar del tot, miro d'entendre com ha anat ca...
-
L'alteritat és la concepció de les altres persones com a diferents de la identitat pròpia. És un concepte filosòfic de llarga tradició ... -
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en... -
Per fi una tarda a casa amb l'ordinador per a mi sola, o no, ja veurem quan arribin els meus fills. Aquests dos mesos sempre son mogud...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada