divendres, 14 d’octubre del 2011

Maria y yo


El dimarts o el dimecres vam quedar-nos atrapats en aquesta pellicula-documental, tendre i real, (tan lluny de les pelis americanes que sovint trien els meus fills, i que ells veuen, mentre el seu pare i/o jo dormitem al sofà).

El millor de tot és que la vam veure i comentar tots quatre, vam anar deixant trossets de pensaments en l'aire i vam gaudir amb complicitat del que veiem. Vam compartir les alegries i dificultats amb la Maria i vam concloure que per ser feliç cal sobretot ganes de viure i que hi ha moltes maneres de viure feliç! Tota una lliçó per tots quatre!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Per Lucia...

Aquest curs ha començat amb els colors menys alegres, amb penes i amb tristesa, però cal continuar, plorar i tornar a riure perque la vida es així!

La vida com sempre no dona descans, però quan la mort arriba en una vida tan jove dol dins, molt endins...Crec que ha de passar molt de temps per a que puqui escoltar aquesta cançó sense plorar, però ara em cal plorar i recordar,....Era la seva cançó i li agradava molt:



La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...