dijous, 6 de setembre del 2018

Passejada per l'Estany, divendres 31 d'agost. Racó pel record.









Avui s'acaba el mes d'agost, a l'Estany s'aixeca un dia gris i surto a passejar sola per acomiadar-me de les vacances, d'aquests dies a ritme pausat, dolç i tranquil.


Són les dotze però tothom està a casa, els carrers buits et conviden a amarar-te de sensacions, desar records, retenir pensaments,...


La boira, la fresca, la remor dels arbres. Respirar, respirar, respirar,... Pensar, pensar, pensar,... Refer un camí tants cops trepitjat i trobar uns coneguts, xerrar i tornar al camí. Només la fressa de les fulles dels arbres i les teves passes. Colors per no oblidar mai, natura per sentir-te més humà, silenci per poder escoltar,...  
      
Mirar, observar, buscar, somiar, donar un vol i tornar al poble. Sorolls de cuines, vida, olors, fusta que crema, menjars, vida, rialles i plors, vida. Records, records, records.





dimecres, 29 d’agost del 2018

La por

Entre el garbuix d'emocions i sentiments que aquest any s'han remogut dins meu la por ha estat molt present. Aquest poema que va escriure la meva germana és la millor manera de compartir aquesta emoció:



Del llibre:
https://neret.cat/llibres/follia/

dimecres, 15 d’agost del 2018

Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres


El dia 20 de Maig vaig compartir algunes estones de la festa de l'Orgull Boig, una diada festiva per fer una crida al reconeixement de la diversitat en la manera de sentir, a favor de la pluralitat i les diferents sensibilitats.

I vaig poder sentir també desconeixement, incomprensió, cert temor, intolerancia,... Gent que estava a la plaça i sense preguntar ni saber escridassava, insultava i agredia.

A les paradetes del matí davant la plaça Sant Jaume vaig trobar aquest llibre:



I el vaig comprar, un llibre clar i planer des del punt de vista del nebot, un nen que explica amb senzillesa situacions i sentiments envers el seu estimat tiet. Em va atrapar i em va connectar amb situacions viscudes. Les il·lustracions són divertides, tendres i properes. Un conte per compartir a casa, a l'escola, ...


Més informació:

https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat6/diversitat-en-xarxa/conducta/els-dimarts-el-meu-oncle-i-els-extraterrestres-la-visio-del-trastorn-bipolar-a-traves-dels-ulls-dun-nen/

https://www.youtube.com/watch?v=Wy2qSOOcZR8

http://grilleida.blogspot.com/2018/06/ressenya-els-dimarts-el-meu-tiet-i-els.html

http://www.bipolars.org/temes-importants/entrevista-didac-micalo-roger-ballabreda/

https://criatures.ara.cat/Contes-expliquen-Explicar-sindrome-Down_0_1114688541.html

http://www.tramuntanaeditorial.com/ca/cataleg/els-dimarts-el-meu-tiet-i-els-extraterrestres-1

dimecres, 1 d’agost del 2018

penjadacomunratpenatambullsdemussol



Feia temps que no compartia cap lloc nou per gaudir de la lectura de blogs, avui he enllaçat aquest:
  
                                              penjadacomunratpenatambullsdemussol


segur que trobarem comentaris interesants que ens ajudaran a reflexionar, el podrem llegir i rellegir, un plaer.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Tot un any.....


Tot un any per tornar a connectar amb mi mateixa.
Tot un any per parlar de sentiments i emocions, per refer trencadisses i desconnexions, per mirar-me al mirall i redescobrir-me.
Tot un any per pensar, mirar enrera, mirar cap endins i escoltar amb serenor i tota la saviesa possible, per sanar.
Tot un any per buidar la motxilla i deixar lloc pel que vindrà.
Tot un any per continuar creixent en positiu, amb il·lusió i també amb calma i tranquil·litat.
Tot un any per veure créixer i gaudir a la meva gent.
Tot un any per intentar acceptar el procés de la vida, cada etapa, cada moment.
Tot un any per parlar de llibertat, de drets i deures, de dificultats i de rebel·lió, d'individus, de col·lectius i de societat.
Tot un any per a sorprendre'm, emocionar-me, plorar, riure i indignar-me, comprendre i somriure, cridar, enfadar-me i cantar, viure, conviure i compartir.
Tot un any per admirar els colors, el cel, la muntanya i el mar, escoltar els sons, la música i el soroll.
Tot un any... sense cap més propòsit que viure el dia a dia.
I el millor dels retorns, la complicitat de la persona que sempre està al meu costat, les paraules boniques dels fills, els agraïments dels pares, les abraçades de les amigues, la confiança de les companyes a la feina.



La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...