A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en funció del moment i de les circumstàncies.
Aquest poema de J.L.Borges parla d'estar sol, d'estimar-te i cuidar-te per gaudir de la vida... I aquests versicles del capítol 3 d'Ecliesiastès de l'antic testament parla de que cada cosa té el seu temps... Sempre és temps de cuidar-te per esdevenir la millor versió de tu mateix.
Aquest matí he escoltat com sempre les notícies i aquesta m'ha deixat impactada, pel fet que explica i pel comentari de la periodista:
Catalunya Radio 23/11/22
El matí de Catalunya Ràdio, de 8 a 9 h - 23/11/2022 (fàcil de localitzar a la web de Catalunya radio
La notícia dura més o menys un parell de minuts a partir del minut 46:40"
Així no! No podem simplificar un problema tan complex així! Així no avançarem per una societat millor. Si cada cop que com a conjunt de persones hem d'assumir que n'hi ha que tenen comportaments nocius, irrespectuosos i que menystenen i maltracten als altres, és l'escola qui ha de posar remei, no anem bé.
L'escola fa molt i molt per la formació dels infants, sobre tot per educar bones persones, sensibles i respectuoses. Si, també fa formació sobre salut sexual i de tot. Formació viària, sobre hàbits d'alimentació, consum, higiene... i mil més!
Però posant l'escola per davant tapem el veritable agent educador dels infants: la família. Oblidem que són els principals actors en l'educació dels seus fills i filles: la família, els companys, l'entorn i molts d'altres que formen part de la seva xarxa.
Eduquem les famílies, estiguem al seu costat de veritat. A ser persona i a tenir uns valors sustentats en el respecte a la dignitat de les persones s'aprèn sobretot a casa, fins i tot abans d'anar a l'escola. Des de nadó, l'infant s'impregna del que escolta, sent, el que veu, com és mirat, tractat, tocat i estimat... igual que apren a respirar, menjar, dormir, caminar, parlar...
L'escola ve després i fa molta feina, però també hi ha molts altres agents: l'entorn, els iguals, assistents socials, metges, jutges, polítics, periodistes...
És una feina de tots i totes.
He descobert que en aquest món intercomunicat on, tot i tot, ho pots trobar buscant a internet o pel núvol (no sé bé com va això tot que ahir mateix m'ho explicava el meu fill...) hi ha algú que ja havia fet el que per mi era un somni. He trobat una llista a spoty fy amb només versions de Stand by me. Però en realitat si poses en el buscador el nom de la cançó en surten moltissimes... amb més o menys encert. Jo he agafat les trenta-tres primeres, bogeria total, però m'encanta!
https://open.spotify.com/playlist/2ld9Qc1BZW2QlMEE5by7YK?si=44d64aa364494b96
Però la meva versió és aquesta:
https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2014/05/colors-de-primavera.html
https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2013/01/sorprenent.html
https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2011/06/la-senzillesa.html
Endreçant pel meu ordinador aquests dies he descobert alguns escrits perduts i n'he rescatat aquest del 2011:
"Les flors de camp senzilles i efímeres, creixen amb la perfecció d'allò que durarà només una estona, però que serà bonic i màgic en la memòria.
Avui he tornat de colònies i aquestes colònies de tres anys són una mica com la flor. Els infants que les han viscut amb nosaltres les recordaran vivament durant un temps i després, el seu record es guardarà en la memòria més profunda. Formaran part del bagatge emocional dels adults que esdevindran, de les empremtes que tot el que vivim deixa en la nostra persona.
Gaudir de la bellesa delicada de la flor, que creix decidida buscant la llum del sol, aprofitant tots els racons de la seva estructura per sobreviure... Gaudir veient créixer els nens i les nenes... és una experiència esgotadora però també molt gratificant!"
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...
