dimarts, 16 de març del 2021

Els fills i ser mare

"Milena Busquets (Barcelona, 1972) va estudiar en el Liceu Francès i es va llicenciar en Arqueologia en l'University College de Londres. Va treballar durant molts anys en el món editorial i viu a Barcelona amb els seus dos fills. Ha publicat en Anagrama la novel·la També això passarà, un irresistible èxit de vendes i crítica, que s'ha traduït en més de trenta països, i la recopilació de textos periodístics Homes elegants i altres articles."

La primera novel·la em va agradar molt i fa poc quan vaig anar a comprar llibres vaig veure aquesta segona. Curta, però intensa, amb una narrativa peculiar, em va agradar molt. Vaig rellegir al final dos cops. Però sobretot vull guardar aquests paràgrafs perquè els sento molt propers.


Que difícil entendre-ho, que difícil acceptar-ho i que difícil gaudir-ho!

dijous, 11 de març del 2021

LLUITEM JUNTS PER SER RESPECTATS EN LES NOSTRES DIFERÈNCIES...


Avui he llegit aquesta frase d'uns nens i nenes que havien estat fent treballs sobre el 8 de març el, dia de la dona:

Lluitem junts per ser iguals i no fer mal a les nenes.

Igual  1. 1. adj Que té en comú amb un altre individu o una altra cosa o amb altres individus o coses absolutament totes les característiques, l'aparença o l'essència o una determinada qualitat o magnitud.

Ara que tornem a un discurs més reivindicatiu sobre la dona, és aquest el missatge que volem transmetre? Potser hauríem d'ampliar la mirada i posar per davant la persona, primer la persona sigui qui sigui, sigui com sigui.

Jo no vull ser igual que un home, no vull ser igual que ningú altre. Igual a què i a qui? Quins models? D'on surten aquests models? Qui tria aquests models? Moltes de les dificultats que sovint ens trobem és saber construir-nos com a persones i aquesta pretensió d'igualtat ens confon.

No sé si volem ser iguals. Fa molts anys que treballem per una educació equitativa, no igualitària. Una educació democràtica, que respecti les diferències. Unes diferències què formin la nostra societat. 

Si puc, vull ser jo mateixa. Treballem junts per ser respectada, perquè es respecti a tothom. Treballem junts perquè es reconeguin els mateixos drets per tothom. 

Potser això és un ideal. És cert que, tant a la història que ens precedeix com en les societats que hem creat, hi ha tantes diferències per la condició sexual que cal fer accions compensatòries. Però per a mi, al segle XXI no hauríem de parlar d'igualtat, si no d'assolir el mateix respecte i els mateixos drets per a tothom. Expliquem-ho bé.

Treballem junts perquè tothom tingui el dret a ser diferent. Perquè som de tots colors!

diumenge, 28 de febrer del 2021

Un cor trencat!


Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no poder, l'angunia de poder i no voler, cridar poc, guardar-ho tot cap a dins, pensar i implossionar, assumir, assumir, assumir, entendre sempre, voler ajudar i compartir-ho tot...

Tot, es massa i pesa, pesa molt. Al final peta i peta fort. I quan peta comença un camí llarg per refer, recomposar, acolorir i seguir... Però seguir sempre val la pena!



dimarts, 23 de febrer del 2021

Coratge i vida

 


Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les sensacions, sovint estranyes, que vaig acumulant, i no totes dolentes.

En fer-me gran he anat notant canvis que a poc a poc van canviant la meva manera de viure. El cos sovint em limita i com més temps passa més s'estreny l'espai al meu voltant. Ara de sobte la pandèmia m'ha limitat de cop, no puc viatjar, no em puc reunir amb els amics, em sento una mica menys lliure...

Després d'un any continuo intentant acceptar aquesta situació com quelcom que no puc controlar. I quan he aconseguit apropar les meves expectatives a la realitat que visc, llavors he pogut començar a recollir sensacions diverses sobre coses properes.

Sempre m'ha agradat fer col·leccions, col·lecciono petites experiències perquè no vull que d'aquí a uns anys els meus records d'aquests temps només girin al voltant de la malaltia o de la incertesa que vivim. D'alguna manera vaig construint una petita muntanya de bons records que, vistos de ben a prop són bonics i de lluny faran patxoca.

Una conversa interessant sopant amb la família...

Fer només una fotografia d'un espai conegut i proper...

Una recepta nova...

Redescobrir una cançó...

Llegir un llibre...

Fer una marató d'una sèrie desconeguda perquè si...

Caminar a poc a poc...

Deixar-te escalfar pel sol...

Escoltar el mar...

Quedar-te una mica més al llit quan plou...

Gaudir d'un llarg silenci...

I per damunt de tòpics qualsevol cosa que em faci somriure per dins... amb aquella sensació plaent de satisfacció plena que em fa sentir més lleugera...

Vull coratge per viure una vida tan feliç com pugui!

La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...