Racons d'aquest estiu...

Moments d'estiu.

Petits, mitjans i grans dols!

Quan ens trobem en moments molt difícils i hem de passar períodes de grans perdues som capaços de reconèixer el dol, estudiar-lo, preparar-lo, assumir-lo i fins i tot superar-lo. La majoria ho entén i t'acompanya.

Però a la vida hi ha molts dols diferents.

L'Anna em deia un dia que havia llegit un llibre de Josep Maria Espinàs que parlava de la jubilació i de les petites jubilacions que anem fent al llarg de la vida abans de la gran jubilació que deu ser morir.

Doncs jo crec que també hi ha petits, mitjans i grans dols. Però els petits i els mitjans a vegades no els reconeixem i els patim sense estudis, ni preparacions, i costen d'assumir i de superar-los.

No sempre son situacions dolentes: perdre aquell nen de la foto que s'ha convertit en un jove a voltes desconegut, canviar de casa, no compartir les mateixes idees amb un amic, perdre cabell, etc... es normal, es el que ha de ser, però dol. A mi em dol.  Aquests dols em fan plorar tan fort o més que les grans pèrdues. En les grans pèrdues el dolor es tan profund que no em surten les llàgrimes. El dol no en te gairebé res de racional, més aviat es un conjunt de sentiments i emocions que costen d'escriure i ordenar i que més poc a poc o més ràpid, anem processant i reconduint perquè allò que sentim no faci tant de mal. Perquè inevitablement fa mal.

Ara puc escriure tot això i algú pot pensar que li faria vergonya compartir aquestes idees, però només són paraules, pensaments escrits un darrera l'altre que m'ajuden a situar algunes coses que em passen pel cap. Vol ser un discurs racional. Un altre cosa és compartir sentiments i emocions des de dins, des del cor o des de l'estomac. Abans evitava compartir  aquestes situacions però he après que cal estar, sentir i compartir amb les persones que estimes i no tenir por de fer-ho.

Els dols petits i mitjans es passen com pots, amb els recursos que tens, llegint llibres, xerrant o no. Amb sort et fas fort i aprens una mica de cada situació.

Aprendre a treballar per alguna cosa més que per diners.

El dijous 20 de juny em van regalar la Vanguardia, generalment no compro gaires diaris, soc més de tele i de radio (la televisió va arribar a casa abans que jo i això marca una generació) però m’agrada llegir-los, sobretot a l’estiu amb calma, del començament al final.

A la contra d’aquell dia hi ha una entrevista a JonhLanchester de Luis Amiguet, un escriptor que no coneixia però que fa un anàlisi curt i clar de la nostra societat. Algunes frases que fan pensar:

“Nos está haciendo falta ya una nueva ola, como la hippy, u otro 68, que no sólo ignore la obsesión economicista, sino que también se ría de ella con creatividad y humor.”

“Para progresar hay que aprender a trabajar por algo más que por dinero.”

"El hombre no nació para servir al mercado, sinó al revés"

Davant d’aquestes reflexions i d’algunes que ens fèiem aquest cap de setmana sobre els adolescents, valors, inquietuds, … em sorgeix un dubte que arrossego ja fa un temps: aquesta societat d’ara es fruit dels setanta i dels vuitanta, els que vam viure tot allò hem educat aquestes noves generacions, com ho hem fet?, quins valors hem compartit? quins compromisos hem pres? quins models hem donat?... Potser viure èpoques de bonança ens va aburgesar ràpidament i com a societat ens hi vam emmirallar i vam perdre el nord, però sempre som a temps de refer il·lusions i camins.

Com que no he pogut accedir de cap manera a l’edició de la Vanguardia us poso l’enllaç a una pàgina en la que està l’article complert:

http://www.factorhuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=10330%3Ahay-que-aprender-a-trabajar-por-algo-mas-que-por-dinero&catid=4%3Anoticias&Itemid=11&lang=es

Pensant en els mestres...

Aquest podria ser l'article del maig, però ha estat un mes confús i gris, amb el dessig d'un estiu ple de color, uns quants pensaments per anar fent.

http://www.facebook.com/pages/Educaci%C3%B3-i-les-TIC/241708495880476

Potser algú ha llegit un dels posts d'aquest blog: "Pensant en l'escola", sobre diferents concepcions de l'escola segons com ens la mirem.

Allà deia: Per mi l'escola es una part de les nostres vides. 

Ara torno a tenir la necessitat de dir-ho. No se que ens passa als mestres, escolto una conversa que em fa sentir tristesa i impotència. Com potser  que una mestra, és igual que sigui d'infantil, de primària o de l'ESO, digui que no esta fent la seva feina perquè el seu grup el que necessita és treball d'hàbits? Que no pot ensenyar el que hauria d'ensenyar perquè les families no fan la seva feina? Que les coses importants no es poden treballar perquè els nens no ens fan cas?

Podem veure el nen com un got buit que cal omplir de coneixements o com una persona complerta, petita però capaç d'aprendre per si mateixa i de construir-se com a futur membre adult de la societat.  Jo comparteixo aquesta segona idea. 

Quin és per a mi el paper del mestre?  Acompanyar i ajudar en la mesura del possible als nens i nenes i a les families en aquest procés de creixement. Compartir les estones de vida que tenim a l'escola per a que siguin prou rics per ajudar a cadascú a formar-se, sobretot com a persona, atenent les característiques pròpies, condicionades per la personalitat, la família,  la situació social, el grup...

Nosaltres hem d'atendre aquesta diversitat i adaptar-nos per tal de fer sortir el millor de tots, fins i tot de nosaltres mateixos. Això implica ser  model de tolerància, flexibilitat, respecte per les normes, esforç, companyonia, ... i moltes coses més. Per mi, si vivim més dins de l'escola i ensenyem menys, els nens aprendran  més i seran més feliços.

Per sort hi alguns més, a part dels clàssics (tot i que tinc una edat) que pensen com jo i m'agrada formar part d'aquest grup:

http://www.facebook.com/pages/Educaci%C3%B3-i-les-TIC/241708495880476

En aquesta pàgina de facebook en trobareu moltes més de frases i imatges més o menys afortunades però que com a mínim em fan pensar, si teniu una estona doneu-hi una volta!

Colors a la ciutat...

M'agraden els colors i trobo molt tendre guarnir els arbres de la ciutat amb aquests teixits a ma. El gris urbà sovint es menja tots els colors, els arbres que a la muntanya són tan verds aquí no tenen color, gairebé ni ens els mirem, formen part del mobiliari de la ciutat. Aquests petits detalls de color, teixits per diferents mans, em recorden la meva avia que sempre feia ganxet. Pel que sigui m'agraden!

http://www.lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/7393628

Viure en temps de descompte.

Recordeu la sensació estranya i a sovint d’impotència quan estàs veient un partit de màxima rivalitat,..., potser un Barça-Milan?

Tot va molt justet, però anem guanyant i al final del segon temps l’àrbitre allarga 3 minuts el joc. Els vius a tope, amb por, amb ràbia, amb il•lusió, amb esperança,...però sobretot intensament.

Això és per mi viure en temps de descompte en la vida real, i aquest noi ho explica molt millor que jo, en primera persona:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/lluis-domingo-han-dado-tiempo-extra-quiero-ser-indiferente-nada-2364946

Deutes pendents: videos per escoltar i mirar.

Sovint vaig guardant enllaços de vídeos, articles, fotografies,... que em semblen interessants, que ajuden a pensar i a organitzar les idees pròpies per tal de tenir opinió pròpia sobre algunes coses. Però mai hi ha prou temps per repassar-los, escriure un comentari i penjar-los al blog, així que l'any passat no vaig poder posar aquests dos enllaços que son interessants i distrets de programa singulars sobre educació:


Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat
http://www.tv3.cat/videos/4368870/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacio-per-millorar-la-societat

Ricard Jiménez i Pere Salvador: educant pares i mares

http://www.tv3.cat/videos/4347070/Ricard-Jimenez-i-Pere-Salvador-Educant-pares-i-mares