Moments d'estiu.

Petits, mitjans i grans dols!

Quan ens trobem en moments molt difícils i hem de passar períodes de grans perdues som capaços de reconèixer el dol, estudiar-lo, preparar-lo, assumir-lo i fins i tot superar-lo. La majoria ho entén i t'acompanya.

Però a la vida hi ha molts dols diferents.

L'Anna em deia un dia que havia llegit un llibre de Josep Maria Espinàs que parlava de la jubilació i de les petites jubilacions que anem fent al llarg de la vida abans de la gran jubilació que deu ser morir.

Doncs jo crec que també hi ha petits, mitjans i grans dols. Però els petits i els mitjans a vegades no els reconeixem i els patim sense estudis, ni preparacions, i costen d'assumir i de superar-los.

No sempre son situacions dolentes: perdre aquell nen de la foto que s'ha convertit en un jove a voltes desconegut, canviar de casa, no compartir les mateixes idees amb un amic, perdre cabell, etc... es normal, es el que ha de ser, però dol. A mi em dol.  Aquests dols em fan plorar tan fort o més que les grans pèrdues. En les grans pèrdues el dolor es tan profund que no em surten les llàgrimes. El dol no en te gairebé res de racional, més aviat es un conjunt de sentiments i emocions que costen d'escriure i ordenar i que més poc a poc o més ràpid, anem processant i reconduint perquè allò que sentim no faci tant de mal. Perquè inevitablement fa mal.

Ara puc escriure tot això i algú pot pensar que li faria vergonya compartir aquestes idees, però només són paraules, pensaments escrits un darrera l'altre que m'ajuden a situar algunes coses que em passen pel cap. Vol ser un discurs racional. Un altre cosa és compartir sentiments i emocions des de dins, des del cor o des de l'estomac. Abans evitava compartir  aquestes situacions però he après que cal estar, sentir i compartir amb les persones que estimes i no tenir por de fer-ho.

Els dols petits i mitjans es passen com pots, amb els recursos que tens, llegint llibres, xerrant o no. Amb sort et fas fort i aprens una mica de cada situació.