Recordeu la sensació estranya i a sovint d’impotència quan estàs veient un partit de màxima rivalitat,..., potser un Barça-Milan?
Tot va molt justet, però anem guanyant i al final del segon temps l’àrbitre allarga 3 minuts el joc. Els vius a tope, amb por, amb ràbia, amb il•lusió, amb esperança,...però sobretot intensament.
Això és per mi viure en temps de descompte en la vida real, i aquest noi ho explica molt millor que jo, en primera persona:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/lluis-domingo-han-dado-tiempo-extra-quiero-ser-indiferente-nada-2364946
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada