Fa 20 anys que ens vam conèixer un diumenge 14 de febrer de calçotada i per sort no ha estat tan difícil com la cançó, estar plegats sempre és apassionant i complexe. Una cançó perque amb amor i entusiasme puguem gaudir de molts més anys junts:
Corrandes de la parella estable / Manels
Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"
Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de Paris,
que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,
que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.
Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo la miro i m'espanto no fós que es canses de mi,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.
Un lloc per compartir pensaments de tots colors: sobre la vida, l'escola i l'educació. Pensant com a dona, com a mare i com a mestre. Sentint les emocions de tots colors que el fluir de la vida ens porta.
divendres, 15 de febrer del 2013
dijous, 31 de gener del 2013
dilluns, 31 de desembre del 2012
Un nou any!
Aquestes festes són clarament un moment iniciàtic: des del punt de vista religiós recorda un naixement, l'inici d'una nova vida, d'una nova religió. Un nou any comença ple de bons desitjos, anhels i propòsits.
Pels infants també es un moment iniciàtic, desprès de viure el nadal com un moment ple de màgia arriba el moment de descobrir que tot es una gran il·lusió, entrem en el mon dels adults i descobrim que la màgia cal cultivar-la perquè per si mateixa no existeix, una mica com l'amor.
I ens dol veure l'expressió de la seva cara davant el pare o la mare amb el regal del tió sota el braç que no ha tingut temps d'amagar i la gran pregunta: I els reis?, i el Pare Noel? i el Tió? i ...el "ratolí Perez" també? I nosaltres amb els ulls lluents li diem que si amb el cap i li donem un petó de benvinguda al mon dels grans. Intentem consolar la seva decepció i la nostra, ell per haver estat enganyat pels que més estima, i nosaltres per no haver-lo pogut retenir més temps innocent, també l'intentem convencer que ara serà millor perquè s'ha fet gran i podrà participar amb nosaltres fent màgia.
Començar alguna cosa nova es sempre un moment crític, però engrescador i enriquidor per això us desitjo:
Pels infants també es un moment iniciàtic, desprès de viure el nadal com un moment ple de màgia arriba el moment de descobrir que tot es una gran il·lusió, entrem en el mon dels adults i descobrim que la màgia cal cultivar-la perquè per si mateixa no existeix, una mica com l'amor.
I ens dol veure l'expressió de la seva cara davant el pare o la mare amb el regal del tió sota el braç que no ha tingut temps d'amagar i la gran pregunta: I els reis?, i el Pare Noel? i el Tió? i ...el "ratolí Perez" també? I nosaltres amb els ulls lluents li diem que si amb el cap i li donem un petó de benvinguda al mon dels grans. Intentem consolar la seva decepció i la nostra, ell per haver estat enganyat pels que més estima, i nosaltres per no haver-lo pogut retenir més temps innocent, també l'intentem convencer que ara serà millor perquè s'ha fet gran i podrà participar amb nosaltres fent màgia.
Començar alguna cosa nova es sempre un moment crític, però engrescador i enriquidor per això us desitjo:
diumenge, 30 de desembre del 2012
Francesco Tonucci
Aquest hauria de ser l'article del novembre però aquest curs tot va una mica endarrerit, no només per les retallades, també per tot plegat.
No volia però deixar passar la necessitat de compartir les idees de Francesco Tonucci. Fa molts anys, des de la dècada dels seixanta, que intenta explicar-les i posar-les en pràctica. Els seus llibres i els seus dibuixos són imprescindibles per entendre moltes de les dificultats que es troba el mon de l'educació en aquests moments. El que més m'agrada es com des de la seva visió de pensador i psicopedagog es capaç d'analitza l'escola des del punt de vista del nen.
He aprofitat aquests dies per llegir algun article i escoltar una conferencia que he trobat a YouTube, i també, recordar alguns dibuixos, val la pena escoltar-lo i llegir entre línies:
http://www.eldiario.es/diarieducacio/francesco_tonucci-entrevista_6_67253290.html
Durant un temps aquesta es una aposta que vam fer i que no hem estat capaços de fer creixa dins l'educació. Quan vaig començar pensava que aniríem cap aquí, el nen com a centre del seu desenvolupament, els seus interessos i les seves necessitats. Darrerament hem tornat a prioritzar programacions fetes per adults, continguts llunyans i avaluacions per cobrir necessitat de la societat que delega en l'escola tot el que li pertoca però no es capaç de transmetre. Ara la Màxima preocupació es: quan aprenen a llegir i si ho fan millor o pitjor que abans. Cada cop fem àlbums més i més gruixuts però....tenim un munt de continguts curriculars, fins i tot els procediments i els valors són curriculars però....acumulem un munt de fracàs escolar i pensem que es el fracàs dels nens o dels nois, jo crec que es el fracàs del sistema rígid i encontillat i d'uns mestres rígids i encotillats.
El que més em costa de pair es el menys preu a les situacions més lliures d'aprenentatge i a les més creatives: els tallers, els racons, la música, la psicomotricitat, les converses, el fang, els llenguatges artístics, que es converteixen en pur tràmit per acabar fent el realment important (per alguns):la lecto-escriptura.
Com podem substituir un treball de fang lliure diferent i creatiu, fet per cadascú, producte d'unes sensacions i sentiments, per un retallable fotocopiat?
Com podem renunciar ni a un sol taller amb l'excusa que es una situació més lúdica que no pas d'aprenentatge curricular, perquè em pregunto, seure dos hores a llegir i escriure li faran més profit que estar una tarda fent escola, formant part d'un grup, esforçant-se per alguna cosa, al jardí o a l'hort o creant una maqueta o rentant la roba de les nines o col·laborant amb la revista de l'escola o explicant un conte als més petits?
A vegades penso que no tots els mestres compartim de veritat aquesta filosofia, amb la boca petita tots, però en el fons no volem canviar res que ens faci sortir del grup, la classe i la rutina que coneixem i ens dona seguretat (i parlo en plural perque jo també hi soc). Per això he gaudit tant veient els dibuixos de Tonucci, i escoltant-lo, m'ha agradat escoltar algunes idees que de vegades intueixes però que ell es capaç d'expressar amb tanta senzillesa i claredat.
L'ensenyament sovint es debat entre el passat i el més passat, enlloc d'evolucionar cap endavant, que en farem de l'obsessió pel currículum?
No volia però deixar passar la necessitat de compartir les idees de Francesco Tonucci. Fa molts anys, des de la dècada dels seixanta, que intenta explicar-les i posar-les en pràctica. Els seus llibres i els seus dibuixos són imprescindibles per entendre moltes de les dificultats que es troba el mon de l'educació en aquests moments. El que més m'agrada es com des de la seva visió de pensador i psicopedagog es capaç d'analitza l'escola des del punt de vista del nen.
He aprofitat aquests dies per llegir algun article i escoltar una conferencia que he trobat a YouTube, i també, recordar alguns dibuixos, val la pena escoltar-lo i llegir entre línies:
http://www.eldiario.es/diarieducacio/francesco_tonucci-entrevista_6_67253290.html
Durant un temps aquesta es una aposta que vam fer i que no hem estat capaços de fer creixa dins l'educació. Quan vaig començar pensava que aniríem cap aquí, el nen com a centre del seu desenvolupament, els seus interessos i les seves necessitats. Darrerament hem tornat a prioritzar programacions fetes per adults, continguts llunyans i avaluacions per cobrir necessitat de la societat que delega en l'escola tot el que li pertoca però no es capaç de transmetre. Ara la Màxima preocupació es: quan aprenen a llegir i si ho fan millor o pitjor que abans. Cada cop fem àlbums més i més gruixuts però....tenim un munt de continguts curriculars, fins i tot els procediments i els valors són curriculars però....acumulem un munt de fracàs escolar i pensem que es el fracàs dels nens o dels nois, jo crec que es el fracàs del sistema rígid i encontillat i d'uns mestres rígids i encotillats.
El que més em costa de pair es el menys preu a les situacions més lliures d'aprenentatge i a les més creatives: els tallers, els racons, la música, la psicomotricitat, les converses, el fang, els llenguatges artístics, que es converteixen en pur tràmit per acabar fent el realment important (per alguns):la lecto-escriptura.
Com podem substituir un treball de fang lliure diferent i creatiu, fet per cadascú, producte d'unes sensacions i sentiments, per un retallable fotocopiat?
Com podem renunciar ni a un sol taller amb l'excusa que es una situació més lúdica que no pas d'aprenentatge curricular, perquè em pregunto, seure dos hores a llegir i escriure li faran més profit que estar una tarda fent escola, formant part d'un grup, esforçant-se per alguna cosa, al jardí o a l'hort o creant una maqueta o rentant la roba de les nines o col·laborant amb la revista de l'escola o explicant un conte als més petits?
A vegades penso que no tots els mestres compartim de veritat aquesta filosofia, amb la boca petita tots, però en el fons no volem canviar res que ens faci sortir del grup, la classe i la rutina que coneixem i ens dona seguretat (i parlo en plural perque jo també hi soc). Per això he gaudit tant veient els dibuixos de Tonucci, i escoltant-lo, m'ha agradat escoltar algunes idees que de vegades intueixes però que ell es capaç d'expressar amb tanta senzillesa i claredat.
L'ensenyament sovint es debat entre el passat i el més passat, enlloc d'evolucionar cap endavant, que en farem de l'obsessió pel currículum?
dilluns, 24 de desembre del 2012
Bon Nadal!
Un missatge ple de bons desitjos per aquestes festes i pel proper any 2013. Un petó molt fort i de regal una cançó:
CAMINS
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous
Sopa de cabra
Silvia Tubau
diumenge, 28 d’octubre del 2012
UFF, UFFF, UFFFFF,....
Aquesta setmana pensava un títol per començar a escriure algun article pel blog i la veritat es que només podia pensar: Ufff.... quin començament de curs. Avui li explicava els nostres neguits a una amiga que també és mestre i m'ha recomenat aquest article.
Interessant per pensar, que estem fent amb l'escola? Tots: mestres, pares, administració, ... Volem continuar pensant que l'escola és com una bombolla aïllada de la realitat a on no hi passa res de res i tot continua igual? Algú creu realment, amb la que esta caient, que tot pot continuar com sempre dins de l'escola? Com a mestres encara pensem que dins de l'aula no passa res i que podem amb tot perquè tenim vocació? Vocació de que, de màrtirs? Sovint ens cauen per tot arreu, l'administarció ens colla, els pares s'esveren, la societat ens fa responsables de moltes coses,...
Potser ens cal explicar-nos més, sortir i parlar en lloc de continuar dins de la nostra pròpia bombolla!
Interessant per pensar, que estem fent amb l'escola? Tots: mestres, pares, administració, ... Volem continuar pensant que l'escola és com una bombolla aïllada de la realitat a on no hi passa res de res i tot continua igual? Algú creu realment, amb la que esta caient, que tot pot continuar com sempre dins de l'escola? Com a mestres encara pensem que dins de l'aula no passa res i que podem amb tot perquè tenim vocació? Vocació de que, de màrtirs? Sovint ens cauen per tot arreu, l'administarció ens colla, els pares s'esveren, la societat ens fa responsables de moltes coses,...

Diari ara
Suplement Criatures
27-10.2012
Potser ens cal explicar-nos més, sortir i parlar en lloc de continuar dins de la nostra pròpia bombolla!
diumenge, 30 de setembre del 2012
Petits moments per recordar...
L'estiu s'ha acabat i també el mes de setembre, el temps passa ràpid,
cad cop més (ja m'ho deien les meves avies i jo no m'ho creia). Però
encara queden records que m'agrada compartir, petits moments d'un estiu especial: matins plens de sol, passejades pel camp, petites finestres
que amaguen grans histories, detalls de façanes plenes d'enginy,
capvespres lluents, festes i gresques,...calor,...,amor,...
.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Parlant de vocació
He buscat la definició de vocació en dos diccionaris catalans i, ves per on, la definició no m'ha sorprès gens. "Vocació 1 1 f. [LC...
-
Per fi una tarda a casa amb l'ordinador per a mi sola, o no, ja veurem quan arribin els meus fills. Aquests dos mesos sempre son mogud...
-
L'alteritat és la concepció de les altres persones com a diferents de la identitat pròpia. És un concepte filosòfic de llarga tradició ...
-
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...




