diumenge, 12 d’abril del 2015

Ara un article sobre nosaltres, les mestres i els mestres...

"Pedreira, M. (2004) Malalties professionals a l’ensenyament. Perspectiva escolar, 287, pp 76-79"

No us el copio sencer, però el podeu llegir en aquest blog, segurament trobareu algun dels símptomes que a vegades patim els mestres i les mestres:
http://blocs.umanresa.cat/educaciofub/2015/04/02/malalties-professionals-lensenyament/

LLegint aquest article m'hi he reconegut més del que m'agradaria:


"Jutjàlgia persistent

Tendència molt estesa a jutjar sempre i en tot lloc qualsevol aportació dels nens i nenes des del punt de vista més estrictament acadèmic.
S’identifica per una inclinació a fer la pregunta “ I de quin color és ?” davant qualsevol intent de comunicació d’un nen o nena de bressol, a embrutar els dibuixos genials dels alumnes amb valoracions escrites a parvulari i a omplir de vermell els redactats plens de sentiments dels alumnes de primària per a ressaltar les faltes d’ortografia.
Sol anar associada a insatisfacció, a dificultats per connectar amb els nens i nenes senzillament per plaer, a la realització obsessiva de proves amb finalitat classificatòria, a l’acumulació de gran nombre de graelles i registres i a la tendència recursiva a fer i emetre judicis per simular seguretat i deixar clar qui mana i qui sap el que és correcte.
"

Per sort podem fer cas a les conclusions i anar treballant dia a dia:

"L’únic remei amb què comptem els ensenyants a hores d’ara és la voluntat tossuda de fer el petit esforç diari de mantenir-se en forma, oberts a les innovacions, i amb ganes de provar, analitzar i compartir amb tarannà dialogant."





3 comentaris:

  1. Llavors els mestres no deixeu anar un riure malèfic cada vegada que feu un cercle amb el boli vermell?

    ResponElimina
  2. Bon dia!
    Vull recomanar-vos el Mail obert de la periodista Bel Zaballa del dia 22 d`abril a Vilaweb; tota una defensa en positiu del paper dels Mestres avui i sempre.

    Imma C.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Imma per donar un vol pel blog i deixar comentaris, sempre és agradable saber que algú llegeix el que comparteixes a la xarxa. Aquests article és ple d'emoció i sentiment, molt bonic. M'agradaria que els meus fills, que son també fills de mestre de pare i mare, d'aquí uns anys llegissin aquest article, potser entendrien tot allò que ara els hi costa. us poso aquí l'enllaç per a qui tingui ganes de llegir-lo, val la pena:

    http://www.vilaweb.cat/mailobert/4252275/graciesmestres.html

    ResponElimina

La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...