dimecres, 31 de març de 2010

L'hora del té.


L'hora del té. Per molts motius: la conferència d'Angelica Satiro, de les jornades 0-12,molt interessant el seu silogisme i per allò que comporta de tertúlia l'estona d'anar a prendre alguna cosa amb els companys i els amics.

A l'escola ens falten moltes estones de parlar, sense un guió previ, ni un ordre del dia. Xerrar per explicar-nos i per explicar coses, per xafardejar i per aprendre dels altres, per coneixer millor les persones amb les que treballem. Això que algú pot pensar que es perdre el temps, de ben segur farà més fàcil portar les reunions, les assamblees i els àmbits més formals de la vida a l'escola.

Més hores del te amb els pares, parlant de tot entre tots, compartint diferents punts de vista sense personalitzar ni dramatitzar, amb humor molt millor!

Un bon té simbolitza més la tranquilitat, el temps per assaborir-lo,... A la nostra societat fins i tot fer un cafe s'ha convertit en una trobada ràpida, allò que ara està tant de moda un "pim-pam". Pot-ser anar a fer un xocolata es una opció intermitja per gaudir una mica de temps amb les amigues, perque renunciar a una tassa de xocolata es fa gairebe impossible i totes les altres coses poden esperar.

D'ençà que poses anys i l'energia va baixant busques moments per reposar-la, qualsevol excusa es bona per parar i seure: una tassa nova que et regala una companya i que cal probar, un té nou que fa una olor bonisssima..., una serie de televisió que distreu la ment mentre busques un raconet de pau..., un paissatge per enmirallar-te quan tens temps de sortir de la ciutat, un bon llibre per llegir...

Si tot això ho poguessim compartir més a l'escola tindriem molt de guanyat!

diumenge, 28 de març de 2010

Preambuls

Avui m'he decidit a començar aquest blog. Ja fa dies que li dono voltes al títol, a la configuració, al contingut... No em decidia. Fent pràctiques sobre un curset de blogs vam engegar un sobre tractors antics, que hores d'ara funciona molt bé, i la meva parella i jo n'estem molt contents.

Aquest, però, es quelcom més personal. Una necessitat d'abocar pensaments que volten sovint pel cap, quan de camí a l'escola, viatjant en metro, planifiques el dia, o de tornada quan fas repàs de la jornada, quan et dutxes o després de veure una pel·lícula, escoltar una notícia, o navegar per internet...

Val a dir que coneixer l'Anna va fer creixer el meu interes per internet i iniciar-me en aquest mon nou, desconegut i infinit. Tot i que mai m'ha agradat massa escriure, amb els anys sento la necessitat de compartir experiencies, sensacions i pensaments. I això internet ho fa molt fàcil.

Blogs com DES DE L'ESCOLA de Joan Domenech i el seu llibre "Elogi de l'educació lenta" que una altra Anna em va fer descobrir em fan reflexionar sobre la nostra condició com a persones, dones, mares i mestres i el nostre paper en els diferents moments de la vida.

L'empenta definitiva però ha estat la frase del meu fill gran Ferran que m'ha dit: "Per que no fas un d'alguna cosa que realment t'agradi" i la companyia del meu fill petit Pau en la configuració del blog amb la seva il·lusió.

Gràcies a tots inicio aquesta nova aventura que desitjo sigui enriquidora!