divendres, 2 d’abril de 2010

Pensant en l'escola.

Quan pensem en l'escola en què estem pensant?

L'escola-edifici on es reuneixen uns quants nens i nenes amb uns quants adults per passar l'estona fins que algú els vingui a recollir.

L'escola-ents com a institució establerta per la societat per perpetuar certs models socials o just al contrari per intentar lluitar a la contra de la societat que no ens acaba d'agradar amb valors nous o diferents.

L'escola-memòria aquella que tenim tots en els records de la nostra infantesa.

L'escola-institució que forma part de la funció social de l'estat o d'alguna entitat privada.

L'escola-ensinistrament pel futur.

I moltes més coses...

Per mi l'escola es una part de les nostres vides.

Aprenem sempre des de que neixem fins que morim, cada minut i cada segon la vida ens ensenya, viure ens ensenya. Per això penso que l'escola es una part més de la vida on convivim petits i grans, vivim experiencies diferents que ens acompanyen en el nostre camí i que entre tots intentem que siguin el més profitoses possible.

Per això penso que es important per tots començar a relativitzar quan parlem de l'escola. No som el melic del mon, no som la salvació del mon, i encara que ens mesurin amb enquestes, informes i controls de qualitat a l'escola sobretot el que fem es viure, experimentar sensacions, sentiments, intentar posar nom a tot això i si podem aprendre alguna cosa de nosaltres mateixos.

Aquest es per mi l'objectiu fonamental de l'escola.

Aquest dies una pel·licula india m'ha fet pensar en el paper de l'escola. Com un noi que no ha anat gaire a l'escola pot guanyar un concurs basicament de cultura general? Tots es sorprenen d'aquest fet. Si confiessim més en la vida... Perque la vida i l'amor son molt més forts que qualsevol altre cosa en aquest mon!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada