No vull....

La globalització ens ha portat moltes coses, una d’elles un munt d’informació de tot tipus i molta sobre desastres naturals, desgracies, accidents i d’altres patiments:

Accident aeri de Punta del Este, accident aeri de Vila Castelli, accident del Antonov An-26 a Síria de 2015, accident aeri de la Base Aèria dels Plans de 2015, vol 235 de TransÀsia Airways, vol 9525 de Germanwings, enverinament per cervesa a Moçambic, estampida del Carnaval d'Haití de 2015, explosió d'Hospital Matern de Cuajimalpa, naufragi del Aung Takon, naufragi del Dalni Vostok, naufragi a la Mediterrània del 19 abril 2015, atac al Museu Nacional del Bardo, atemptat contra Charlie Hebdo, atemptats de Copenhaguen de 2015, atemptats de Maiduguri de 2015, massacre de Baga de 2015, presa d'ostatges a Porte de Vincennes, temporada de tifons en el Pacífic de 2015, terratrèmol del Nepal 2015, cicló Pam, efectes del temporal del nord de Xile de 2015 a Atacama, erupció del volcà Calbuco de 2015, erupció del volcà Villarrica de 2015, incendi forestal de Valparaíso de 2015, incendis forestals a Chubut de 2015, tempesta tropical Mekkhala 2015, temporal del nord de Xile de 2015,........

Un noi mata un mestre amb una ballesta, una altra mort.

I comencen a aparèixer llaços, espelmes, fotografies impossibles de mirar... Arriba la por, la tristor, la desesperació,... S’hi aboquen comentaris, opinions, més por, dolor i sovint això porta més dolor. Empatitzar amb la gent que pateix si, però no vull i no puc carregar amb tot.

No vull i no puc compartir tots aquests dols. Cada dol es un procés íntim, llarg i feixuc que requereix molta energia i molta força.

El dolor, el patiment gratuït, les injustícies ... son una altre cosa, i això em remou la por i la indignació.

No vull i no puc fer veure allò que no és. Compartir un llaç negre com un justificant de recepció, o mireu que ha passat o això no hauria de passar, no m’ajuda i potser a algú li serveix, no se si més enllà de deixar algunes consciències tranquil·les.

Només tinc forces pels meus dols i els dols més propers, per fer-los el millor que pugui, per acompanyar els dols propers i compartir-los, per fer-los més lleugers i menys duradors. Potser soc massa egoista, però necessito anar poc a poc, del més petit al més gran i tinc un radi d'acció limitat, molt limitat.

La vida i la mort van juntes, formen part de la nostra existència a parts iguals i les vides i les morts per a mi son totes igual d’importants.

SANT JORDI 2015

Ara un article sobre nosaltres, les mestres i els mestres...

"Pedreira, M. (2004) Malalties professionals a l’ensenyament. Perspectiva escolar, 287, pp 76-79"

No us el copio sencer, però el podeu llegir en aquest blog, segurament trobareu algun dels símptomes que a vegades patim els mestres i les mestres:
http://blocs.umanresa.cat/educaciofub/2015/04/02/malalties-professionals-lensenyament/

LLegint aquest article m'hi he reconegut més del que m'agradaria:

"Jutjàlgia persistent

Tendència molt estesa a jutjar sempre i en tot lloc qualsevol aportació dels nens i nenes des del punt de vista més estrictament acadèmic.
S’identifica per una inclinació a fer la pregunta “ I de quin color és ?” davant qualsevol intent de comunicació d’un nen o nena de bressol, a embrutar els dibuixos genials dels alumnes amb valoracions escrites a parvulari i a omplir de vermell els redactats plens de sentiments dels alumnes de primària per a ressaltar les faltes d’ortografia.
Sol anar associada a insatisfacció, a dificultats per connectar amb els nens i nenes senzillament per plaer, a la realització obsessiva de proves amb finalitat classificatòria, a l’acumulació de gran nombre de graelles i registres i a la tendència recursiva a fer i emetre judicis per simular seguretat i deixar clar qui mana i qui sap el que és correcte."

Per sort podem fer cas a les conclusions i anar treballant dia a dia:

"L’únic remei amb què comptem els ensenyants a hores d’ara és la voluntat tossuda de fer el petit esforç diari de mantenir-se en forma, oberts a les innovacions, i amb ganes de provar, analitzar i compartir amb tarannà dialogant."

De vacances, un article per compartir.

Aquests dies de vacances fas aquelles coses que sovint t'agradaria fer però no trobes el moment. Si pots, les fas amb calma i gaudeixes més de cada moment.

Ara hi ha tanta informació per tot arreu! Televisió, radio, internet,... Sempre immediatesa! El diari en paper comença a ser una cosa del passat, però com tot te el seu encant.

Entre setmana només miro algunes portades de diaris, això si tinc temps de parar  un moment davant d'un quiosc, barrejat amb revistes del cor o de cuina.

Els caps de setmana, quan vaig a casa dels meus pares fullejo el diari del dissabte, però m'aturo poc, una passada ràpida pels titulars, les pel·lícules de la nit o del diumenge i potser llegeixo algun article que em crida l'atenció.

Per vacances gaudeixo d'anar passant els fulls un a un, si cal tornar enrere i recuperar una paraula o una frase de l'últim article que acabo de llegir. Aturar-me a les cartes al director i llegir fins el final, fins i tot el nom de qui l'escriu. No saltar-me ni les planes dels anuncis i quan acabo tornar a començar per recordar el que he trobat més interessant o curiós, divertit, emocionant o colpidor.

Aquest cop un article que, tret del símil religiós, te una filosofia interessant sobre la vida i el dia a dia:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/undos-tercer-dia-resurreccio-4072009

Idees sobre educació ...

Aquest trimestre vaig assistir a dues de les tres converses: Referències per repensar l'educació: Aprendre amb sentit alCosmocaixa. El 29 de gener: Aprendre avui, un repte multidimensional Carles Parellada Enrich, Carmina Bosch Grau i Maria Puig Rovira i el 5 de febrer: El concepte de competència i la personalització de l’aprenentatge Àngel Pérez Gómez i

Marta Utset Canal . Em vaig perdre la primera el 22 de gener: Sentit i significat. Poden coincidir? 

L'últim dia un dels coordinadors de les converses, el David Vilalta, va dir que el millor que podíem fer era marxar i oblidar tot el que havíem sentit, no intentar recordar i reproduir el que havíem vist sinó confiar que tota aquella experiència s'hauria convertit en un aprenentatge que hauríem integrat i que d'una manera o d'altre apareixeria en el nostre dia a dia.

Aquesta idea ja l’havíem compartit amb una mestre de l’escola que em va deixar dos llibres “Modelos de familias” i “Por qué los niños se mueven tanto? Ella em va dir: llegeix-los i desprès oblida’ls, formaran part de la teva nova manera de veure els nens i les famílies i de la teva manera d’acompanyar-los.

Aquesta és la clau de la formació dels mestres, escoltar, experimentar, viure intensament, llegir, mirar, observar, omplir-nos de sensacions i emocions per poder compartir.

D’aquestes converses he recollit frases, paraules, idees,...:  

La plasticitat del cervell és permanent.(Neurociència)

L’experiència condiciona el cervell i no al reves.

La rellevància de l’inconscient en l’aprenentatge.

La primacia de les emocions.

Si no hi ha emoció i interès no hi ha aprenentatge.

La pedagogia de l’esforç.

Calen contextos rics i crear xarxes d’intercanvi d’experiències dins de l’aula.

Les competències son un conjunt de sistemes de comprensió i d’acció, recursos i estratègies en la vida personal, social i professional.

Saber i voler, enginy i reflexió.

Coneixements, habilitats i actituds.

Cada curs es diferent únic, hi ha vivències diferents i el repetidor no repeteix.

Vida d’escola, historia d’aula. Narració.

Horari en blanc. Temps individual. Espais d’experiències.

Fer, pensar, comunicar.

Poder, voler, saber.

Dialogar.

Sentit i significat.

Interaccions.

Globalització.

Complexitat, autenticitat, compromís, esforç, motivació, autoregulació i reflexió, cultura, valors, documentació.

Menys quantitat i més profunditat.

Empremtes.

Modelatge i autonomia.

Aprenentatge entre iguals.

Moltes coses no es poden controlar dins de l’aula, però estan passant: confiança, incertesa, espai per a que passin.

Acceptació de cadascú com és: creatius, acompanyants, imitadors, repetitius,... Respecte. Tranquil·litat. Benestar.

I moltes més....

Mary Poppins també va fer 50 anys...

Si Mary Poppins també va fer 50 anys el 2014. És d'aquelles pel·lícules que ja no saps si recordes de quan eres petita o perquè t'han explicat tantes vegades com t'agradava que forma part del teu imaginari si o si.


El cert és que va ser una de les primeres que vaig veure, em va agrada tant, que quan va néixer la meva germana petita a l'hospital em van regalar una nina de la Mary Poppins que donava voltes sobre ella mateixa i jo jugava a sota el llit de la meva mare mentre venien les visites! S'assemblava molt a aquesta.

La mainadera màgica, mig fada, mig bruixa em deixava bocabadada. Jo volia ser com ella de gran, recollir l'habitació fent petar els dits i cantar com els àngels, estar sempre contenta i portar vestits llargs com la Sissi emperadriu. Més tard a cavall entre els hippies dels finals dels 60 i els progrés dels 80 tot això va quedar lluny. Però quan van nèixer els meus fills la vam recuperar en una cinta de VHS que els hi van regalar!

Aquest any he triat la disfressa de carnestoltes jo sola, val a dir que és una festa que no m'agrada "gaire" per no dir gens, i el primer que vaig pensar va ser amb aquest personatge de la meva infantesa. Ara sovint em sento Mary Poppins traient temps de tot arreu, buscant coses inversemblants en la meva bossa, resolent situacions insòlites,.. i em va semblar un bon homenatge a la cuidadora per excel·lència, paper que sovint fem sense que ningú ens ho demani.

Buscant per internet he descobert que la història està basada en uns contes  de l'escriptora Pamela Lyndon Travers i que també hi ha una pel·lícula Al encuentro de Mr Banks que explica la relació entre Walt Disney i l'escriptora.



A tot això la història no queda tan lluny de l'actualitat tot i que està ambientada en els anys 10 del segle passat. Ella arriba per ajudar a una família que no s'ocupa dels fills i que quan aconsegueix el que pretenia marxa discretament (això si ensucrat, cantat i ballat com li agradava a Walt Disney). Pel que fa al paper de la mare no queda molt clar si es un elogi o una critica a les sufragistes i  la desesperació per la perdua de la feina del pare també es un tema recurrent en les crisis del mon occidental. Molt d'agrair és que no es mori ni el pare ni la mare a la segona escena, típic de les pel·lícules d'aquesta productora durant molt temps.

Per internet hi ha un munt d'informació pàgines amb "merchandising", contes, disfresses, crítiques, ...
Jo li hauré d'agrair sempre un dels carnestoltes que més he gaudit fins ara!

Arribar als 50 per casualitat...

Ja sabeu que aquest blog es ple de casualitats, de moments que es creuen i idees que coincideixen. Una lectura, una conversa, una pel•lícula, una fotografia, un programa de televisió,...

Per casualitat em trobo algú que conec a la botiga comprant fruita i verdura, compartim un breu moment, parlem sobre albergínies i receptes. A casa obro el facebook i per casualitat una amiga ha compartit un enllaç de receptes d’albergínies. Li envio un correu amb l’adreça,...

Amb l’any nou comencen nous programes a la televisió, a tv3 estrenen un d’ells que es diu “No serà fàcil”. Te pinta de ser sobre la vida i la quotidianitat, potser ple de topics o no. Sovint a tv3 aquests programes li surten força bé.


Si, podria ser-hi en aquesta conversa, el to, els temes, els records, potser no compartiria totes les opinions però per això son opinions i son diverses. Casualment jo també vaig fer 50 anys el setembre i tenia per l’ordinador un petit escrit, ple de topics o no, que aprofito per compartir:

Han passat 50 anys, molts aniversaris, infantesa, adolescència, joventut, maduresa,… 

Cada moment de la vida esta ple de records: persones, llocs, experiències, musiques, cançons, viatges, imatges, histories, festes, veritats i mentides,…, colors, olors, novetats i tradicions, alegries i penes,… 

I nosaltres ens construïm poc a poc, amb les cicatrius que deixen els bons i els mals moments. Cada decisió que prenem ens fa créixer, canviar i aprendre. 

Al començament no hi ha més camí que aquest, aprendre i créixer, tot es nou i sorprenent. Desprès aprendre i créixer ha estat una necessitat, una manera de viure per mantenir un esperit obert i sa. 

No tots el camins son planers però caminar ja es tot un repte, cada revolt, cada pujada, cada baixada, cada flor i cada pedra tenen un significat i un lloc al cor. 

Cada foto, un somriure, cada moment, un record, cada cançó, cada olor,i sobre tot el pare, la mare, la germana, el meu company, els meus fills, cada amiga,... i al final la persona que ets i tot un camí per endavant.