Més o menys fa 25 anys que faig de mestre, mig curs a munt,
mig curs avall, les primeres substitucions cobrint baixes i malalties, el
primer curs sencer, l'oposició, la primera escola,... Però de fet porto gairebé
tota la vida dins de l'escola, vaig començar als quatre anys i ja no ho deixat:
el parvulari l'escola de primària, el batxillerat, el COU, la universitat i la
feina. Quaranta-cinc anys tornant cada setembre a l'escola i encara tinc la
mateixa sensació agre-dolça: tristesa pel final de les vacances, dels temps sense
horaris i sense tantes obligacions, de badar un dia sencer... i per una altre part el retrobament amb
els companys i els alumnes.
Quan miro enrere tinc molts records
d'alumne (els deixarem per un altre post) i dels 25 cursos de mestre, de cada
escola una sensació.
A l'escola de pràctiques vaig descobrir
que fer de mestre no era per a mi. Per primer cop tota sola en un p4 vaig passar-me
tota la tarda treient abrics i bufandes i esbrinant de qui eren, com es deien
els nens i penjant-los al seu penjador. Quan vaig acabar va entrar la companya
per dir-me que ja podíem començar a recollir. Vaig arribar a casa i li vaig dir
a la meva mare que havia de pensar molt seriosament si volia acabar la carrera perquè
això no era per a mi. Però vaig continuar i no va anar tant malament.
A l'escola d'adults tot va ser molt fàcil
i vaig començar a creure en mi mateixa.
A la primera escola vaig obrir el meu mon,
vaig aprendre a viure, vaig conèixer gent, vaig fer amics, vaig viatjar, vaig
treure’m el carnet de conduir i vaig tenir el meu primer cotxe, em vaig fer
gran.
A la segona escola vaig estar de pas entre
primària i secundaria.
A l'institut vaig descobrir que treballar
en equip és molt important, que per treballar en equip calen moltes hores de
xerrar, compartir, discutir, conversar, explicar,... un objectiu comú a on
arribar, ganes de fer-ho i confiança en que s'aconseguirà,... (i que ser mestre
no es el mateix que professor)
La tercera escola va ser un salt mortal
enrere sense red, amb les meves companyes vaig començar a aprendre a fer de
mestre d'infantil, vaig fer de mare i de mestre i amigues per sempre.
A la quarta escola he après a estimar la
feina i a gaudir-la, a creure en l'escola que vull.
I ara un nou setembre per encetar...
