Un lloc per compartir pensaments de tots colors: sobre la vida, l'escola i l'educació. Pensant com a dona, com a mare i com a mestre.
Sentint les emocions de tots colors que el fluir de la vida ens porta.
"El relat de la
imperfecció com a normalitat". Aquesta frase que
acabo de llegir en un article de l'Anna Manso en el suplement Criatures del diari Ara m'ha semblat una genialitat. Quan més gran em faig més crec que
el perfeccionisme, la intransigència, la critica i mirar als altres amb una
exigència desmesurada ens porta a llocs a on no vull anar. Així que per acabar
el curs vull compartir aquest article:
Sobretot quan diu: "I com em sento de descansada i feliç de poder explicar que
estem com un llum, que volem i dolem, que els grups de WhatsApp i la hiperprotecció
ens duen pel camí del pedregar, que equivocar-se és imprescindible, que la
perfecció mata i l’humor salva vides."
Ara que aquest curs tan intens
acaba desitjo tenir més temps per gaudir, descansar, desconnectar i reconnectar
i poder escriure en aquest blog petites històries i confidències.
En el taller d'iniciació a la pedagogia sistèmica ens van recomanar aquest documental per fer un treball i val molt poder veure'l. Reflexionant sobre el que havia vist vaig fer un petit escrit:
"Al començament del taller vaig veure el documental “Pensant en els altres” i vaig triar algunes de les idees sobre l’educació que expressa el mestre i que crec que es relacionen amb temes que vam tractar al taller:
• Anar a l’escola a ser feliços, només tenim una vida i hem de viure-la amb alegria.
• La clau de viure feliç es aprendre a pensar en els altres de debò.
• Escriure cartes d’uns pels altres, compartir pensaments, compartir emocions,...
• Aprofitar cadascuna de les experiències viscudes dins i fora de l’escola per aprendre i créixer com a persones. ( La mort de l’avia d’una de les alumnes fa empatitzar i compartir moments semblants a la resta: la mort del pare d’un altre,...).
• Crear un clima de confiança per poder expressar-se, esperant però que cadascú estigui preparat per fer-ho.
• La feina més important es donar valor a la vida i donar valor a la seva personalitat individual, reafirmar els seus punts forts i els dels seus amics i a l'inrevés, crear lligams forts. (Sentir-se part d’un grup, resoldre els conflictes entre tots, evitar el menys preu, ser sincers, acceptar la responsabilitat de cadascun.)
• Donar importància als seus sentiments.
• Projectes comuns sense l’ajuda del mestre.
• Saber escoltar i reconèixer els errors, els adults també.
• Riure i plorar per aprendre. (Emoció per aprendre.)
• Aprendre a pensar en els altres.
He intentat relacionar-les amb els tres ordres de l’amor que regulen els sistemes:
1. El dret a la pertinença
2. La jerarquia
3. L’equilibri entre el donar i el rebre
El mestre dona molta importància al grup i a les relacions fortes que s’estableixen entre els membres del sistema per tant es fonamental el dret a la pertinença.
S’estableixen normes que donen identitat als integrants i la pertinença al sistema depèn del respecte a aquestes normes. Això genera lleialtats, com es veu en l’escena en que un dels companys es castigat i la resta del seu equip no està d’acord.
Si es trenquen les normes pot generar por a perdre el dret a la pertinença i això genera mala consciència, com quan el mestre ha de treballa el tema d’alguns companys que es senten menyspreats dins del grup. En aquesta situació no hi ha equilibri entre el donar i el rebre."
Aquest estiu vaig tornar a remenar la capsa de fotografies i
records dels meus avis. Hi vaig trobar fotografies i cartes dels rebesavis,
dels avis, dels pares i alguna postal meva de quan era petita que ells
guardaven.
Cartes escrites
per explicar coses a distancia, llegides al cap del temps amb la distancia,
quan el que s'explica ja ha passat lluny de on es recorda.
I llavors vaig rebre un missatge al mòbil immediat, curt i
concret, proper, efímer,...
El mon sempre ha anat canviant i ara continua canviant com sempre, però a més velocitat.
Trobar persones interessants al llarg de la vida es una de les millors coses que et pot passar.
Trobar persones amb les que pots compartir moments, idees, xerrades, pel·lícules, converses, abraçades, experiències, hores de treball, de lleure, d'alegries i de tristors.
Sovint estem envoltats de molta gent, però també tenim sensació de solitud, no es una sensació desagradable per a mi, fins i tot necessito moltes estones d'estar a soles amb mi mateixa. Aquests moments son els que em permeten intentar observar, gaudir, patir,... entendre el que passa al meu voltant i dins meu, processar tota la informació, pensar, escriure, pintar ... o buscar la calma, el blau intens o la música més plaent.
Totes les persones podem ser interessants per algú, i a la vegada tenim moltes coses a millorar. No som ni bons ni dolents. No hi crec en el be i el mal, tot depèn de les circumstancies i a on passa, dels cóms i dels perques.
Molts cops però em trobo persones molt poc interessants per mi amb les quals he de conviure i que difícil es fa! Soc una persona una mica poruga que a vegades em sento envoltada de persones porugues, la por paralitza masses vegades, les persones amb por sovint es mostren insegures i egoistes i em retornen una imatge de mi mateixa molt poc interessant. Per això penso que descobrir allò de màgic que tothom té, t’ajuda a reconèixer a l’altre i poder compartir parts de tu mateix amb ell.
M'agrada la gent que estima de veritat i em fa pessigolles al cor, la que es sincera de veritat, la que es sensible de veritat i em fa pessigolles a la consciencia, la que es molt intel·ligent i em fa pessigolles al cervell, la gent que estima la vida i la viu intensament i a la seva manera!
Hi ha molts tipus d'escola, moltes maneres d'entendre l'educació, molts camins per caminar en el mon de l'ensenyament. Cadascú ha de mirar, escoltar, i triar. En el post anterior hi havia un enllaç a l'Escola Epiqueia, una manera d'entendre l'educació dels infants. En aquest podeu veure un vídeo sobre l'Escola dels Encants, una altre manera d'educar:
L'escola dels Encants 2016 from escola dels encants on Vimeo.
En el fons hi ha una filosofia que ressona en totes dues històries i a mi m'agradaria que expliquessin com hi han arribat a aquest moment, en quina practica han anat forjant aquests projectes. Els seus origens. Aquestes escoles amb "metodologies noves" que sovint son de nova creació no han sortit del no res, els seus mestres hauran viscuts en espais educatius diversos, hauran treballat en d'altres escoles, hauran visitat altres escoles, hauran recollit d'altres experiències per poder crear el seu propi projecte, d'això en parlen poc, a mi m'agradaria saber-ne més!.
Donar temps a l'altre (Hi ha gent que mai té temps)
L'esser humà és contingent, vulnerable i fràgil.
Relacions d'alteralitat, saber tractar bé a l'altre.
Tenir cura i atendre a l'altre, tenir ma esquerra.
Ètica de l'acolliment: alteritat, incondicionalitat, gratuitat,...
La singularitat de l'infant, les diferents necessitats, estils, ritmes, predileccions,...
Acollir el nen tal com és: sencer i sincer.
Provocar aventures pedagògiques.
Acompanyar d'una manera educativa.
Treballar en comunitat però no tots igual, no tots alhora.
Quan el nen està actiu es singularitza.
Sensibilitat, imaginació, documentació, treball en equip,...
La reflexió, repensar i oblidar, compartir i observar, escriure i esborrar ens fa més humans, més propers.
