"El relat de la
imperfecció com a normalitat". Aquesta frase que
acabo de llegir en un article de l'Anna Manso en el suplement Criatures del diari Ara m'ha semblat una genialitat. Quan més gran em faig més crec que
el perfeccionisme, la intransigència, la critica i mirar als altres amb una
exigència desmesurada ens porta a llocs a on no vull anar. Així que per acabar
el curs vull compartir aquest article:
Sobretot quan diu: " I com em sento de descansada i feliç de poder explicar que
estem com un llum, que volem i dolem, que els grups de WhatsApp i la hiperprotecció
ens duen pel camí del pedregar, que equivocar-se és imprescindible, que la
perfecció mata i l’humor salva vides."
Ara que aquest curs tan intens acaba desitjo tenir més temps per gaudir, descansar, desconnectar i reconnectar i poder escriure en aquest blog petites històries i confidències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada