Coratge i vida

 


Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les sensacions, sovint estranyes, que vaig acumulant, i no totes dolentes.

En fer-me gran he anat notant canvis que a poc a poc van canviant la meva manera de viure. El cos sovint em limita i com més temps passa més s'estreny l'espai al meu voltant. Ara de sobte la pandèmia m'ha limitat de cop, no puc viatjar, no em puc reunir amb els amics, em sento una mica menys lliure...

Després d'un any continuo intentant acceptar aquesta situació com quelcom que no puc controlar. I quan he aconseguit apropar les meves expectatives a la realitat que visc, llavors he pogut començar a recollir sensacions diverses sobre coses properes.

Sempre m'ha agradat fer col·leccions, col·lecciono petites experiències perquè no vull que d'aquí a uns anys els meus records d'aquests temps només girin al voltant de la malaltia o de la incertesa que vivim. D'alguna manera vaig construint una petita muntanya de bons records que, vistos de ben a prop són bonics i de lluny faran patxoca.

Una conversa interessant sopant amb la família...

Fer només una fotografia d'un espai conegut i proper...

Una recepta nova...

Redescobrir una cançó...

Llegir un llibre...

Fer una marató d'una sèrie desconeguda perquè si...

Caminar a poc a poc...

Deixar-te escalfar pel sol...

Escoltar el mar...

Quedar-te una mica més al llit quan plou...

Gaudir d'un llarg silenci...

I per damunt de tòpics qualsevol cosa que em faci somriure per dins... amb aquella sensació plaent de satisfacció plena que em fa sentir més lleugera...

Vull coratge per viure una vida tan feliç com pugui!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un cor trencat!

Quatre mesos confinats, darrere d'una mascareta.