Records...

El passat sol ser un misteri que tots volem descobrir: busquem, esbrinem, intuïm, imaginem,... cadascú té formes diferents d'acostar-se al passat. Els historiadors col•leccionen fets i busquen teories per explicar-los, els antiquaris col•leccionen objectes per preservar-los del pas de temps, els cineastes reprodueixen històries del passat i recreen moments de la història,...
 
Sovint, el passat ens pot ser tan i tan atraient, que tot idealitzant-lo, preferiríem haver viscut en aquella època admirada abans que en la nostra actual. Hi ha moments de la historia que per diferents motius em fascinen (masses pel•lícules segurament...): l’antic Egipte amb Cleopatra, les festes de Lluis XlV, l’oest americà, ....

A mi m'agrada acostar-me al passat passejant pel Mercat de Sant Antoni els diumenges, les paradetes plenes de llibres, discs i pòsters amb olor a vell em recorden les passejades dels diumenges amb els pares. Jo llavors no arribava gairebé a veure res, les taules eren massa altes per mi i la gent em barrava la vista, però recordo el sobres de cromos de les col•leccions de moda, els cromos de picar amb cares antigues plenes de flors que desprès de jugar amb la meva germana guardava en una capseta petita de plàstic blava per sota i amb la tapa transparent, o els còmics de Mortadelo i Filemón que em compraven i em llegia només arribàvem a casa, els retallables de vestidets per nines de paper que portaven el meu nom o els calendaris de cartera amb flors, cotxes, l’horòscop o l’escut del Barça, que encara conservo. La passejada s'acabava a “Els Tres Toms” a la cantonada de la Ronda Sant Antoni i la Ronda Sant Pau, tot menjant unes tapes d’olives i xampinyons, i prenent una Coca-Cola!

Ara he descobert que al meu fill petit també li agrada anar-hi, mirem videojocs i cartes de màgic, de paradetes de cromos només en queden dos o tres i no podem donar la volta al mercat perquè encara esta en obres, però l'olor a llibre vell encara la pots sentir, ells llibres amuntegats esperen que algú els aixequi per trobar just un títol que portes anys buscant i que per fi has trobat!

Sí, això passa. Un dels llibres que més m'agradava era "Paddy, lo mejor a falta de un chico", una novel•leta rosa anglesa dels anys trenta que tenia la meva mare per casa i que he descobert mirant per Internet que també en van fer una pel•lícula en blanc i negre. Aquesta pobre les havia passat de tots colors, fins i tot havia perdut l'últim full (la llegenda familiar diu que potser la meva germana o jo en la nostre tendre infància havíem acabat estripant-la). Ja us podeu imaginar quin disgust quan arribes al final d'una novel•leta rosa i no pots llegir com acaba, si es clar el noi es queda amb la noia, però... Per molt que la meva mare me l'expliques no era el mateix. Un diumenge passejant pel mercat la meva parella i jo, que tot just començàvem a sortir, ens vam aturar davant d'unes piles de llibres força antics, mentre ell mirava manuals de mecànica, jo vaig començar a fullejar uns vells quaderns de novel•les romàntiques amb uns dibuixos molt típics de l'època que em van cridar l’atenció, podeu imaginar que vaig trobar a sota del tercer! Sí: "Paddy, lo mejor a falta de un chico". Primer vaig fer un crit: Mira!!! Desprès vaig buscar frenèticament si tenia l’últim full, a la fi m'havia fet a la idea que aquella novel•la no tenia final i quan vaig descobrir que sí, que tenia l’últim full i podia llegir el final, no sabia si fer-ho en aquell mateix moment o esperar a arribar a casa i començar des del començament. Evidentment vaig comprar el llibre i el vaig guardar en un lloc ben segur!

Vaig pensar en el passat veient l’ultima pel•lícula de Woody Allen, recordant converses de gent gran que diuen que abans tot era millor. No totes les seves cintes m’agraden sovint les trobo massa histriòniques, però aquesta te moments que semblava un conte de fades i mi els contes de fades si que m’agraden. A Paris, la ciutat amb mil encants, a mitjanit tot es torna màgic. El protagonista encisat pels anys vint viu una aventura increïble. De totes maneres em quedo amb una de les frases del protagonista de la pel•lícula en el moment que la noia que viu en els seus estimats anys vint li confessa que a ella li agradaria més viure en el esbojarrat fi del segle anterior, i ell en un moment de lucidesa li diu, mes o menys, que si això fos així i visques en aquell moment enyoraria un altre temps passat i que el millor es gaudir del present! Tenir bons records del passat i consevar coses que ens hi lliguen es bonic, però sobretot visca el present!