Us sona d'alguna cosa aquest discurs. Quan vaig llegir aquestes frases en una circular de l'escola dels meus fills que parlava sobre "Valors en família", em va venir al cap el meu fill i els adolescents d'ara. I vaig recordar les xerrades dels meus pares quan jo també era adolescent i segurament les que tots els adolescents han escoltat en un moment o altre.
Sabeu que es el més impressionant? Que aquest escrit, si les fonts no m'enganyen, té més de 2500 anys, es de Sòcrates.
I potser no es aquesta l’essència de l'adolescència?. Potser tots els adolescents són així perquè no poden ser d'una altre manera. Cadascun amb la seva carrega vital te uns trets semblants: han de marcar distancia amb la generació dels seus pares, han de deixar de ser nens i nenes per començar a ser homes i dones, i això es prou difícil per tots...
A casa aquest es un discurs recurrent, com a professors sovint ens sentim agredits pels adolescents, envoltats de provocacions. Com a pares vivim amb sorpresa i por les transformacions dels nostres fills.
Em consola que la vida d'alguna manera es repeteix des de fa milers d'anys i que a la llarga ens en sortim prou bé.
Potser encara hi ha una part de mi que no vol deixar de ser adolescent i per això llegeixo compulsivament a l'estiu llibres per adolescents com els de Federico Moccia i mirant series per adolescent com "El barco". Per sort alguna part de nosaltres segueix sent nen, adolescent, jove... no deixem marxar del tot aquestes parts de la nostra vida i per això a vegades se'm fa difícil reconèixer l'edat que tinc, el temps corre més lentament en el meu interior que en el mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada