Aquest estiu vaig tornar a remenar la capsa de fotografies i
records dels meus avis. Hi vaig trobar fotografies i cartes dels rebesavis,
dels avis, dels pares i alguna postal meva de quan era petita que ells
guardaven.
Cartes escrites
per explicar coses a distancia, llegides al cap del temps amb la distancia,
quan el que s'explica ja ha passat lluny de on es recorda.
I llavors vaig rebre un missatge al mòbil immediat, curt i
concret, proper, efímer,...
El mon sempre ha anat canviant i ara continua canviant com sempre, però a més velocitat.
