dissabte, 30 de novembre de 2013

La mirada...

He estat buscant la definició de mirada al diccionari i cap de les que he trobat m'han agradat prou per utilitzar-les com a introducció del que volia compartir en aquest article. 

La mirada:  Acció de mirar.(Mirar: tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la.)

Però per a mi la mirada és alguna cosa més que la mera acció de veure alguna cosa, de dirigir la vista cap a un lloc concret. Mirar te implícita una intenció de veure allò que tens al davant, la necessitat de fer-ho teu d'alguna manera, de processar aquell moment i endreçar-lo en algun racó de tu mateix i que inevitablement et fa canviar. Un procés que sovint ens fa ser una mica diferents de com erem abans. He anat trobant i recollint idees que feien referència a la mirada i que suggerien quelcom més intens en el fet de mirar.

"Escric per relacionar-me amb les persones, amb el món. El món no és poètic però si que ho pot ser la nostre mirada sobre tot el que ens envolta" Maria José Orobitg.
Valeri Farras

Podriem dir el mateix de la pintura, la fotografia,...

"Els quadres del pare (Valeri Farras) parlen de vida, colors,  traços ferms i contundents, llum, passió i d’una manera peculiar de percebre i sentir. No pinta el que hi ha, pinta el que veu i vol veure i a través de la seva mirada ens transporta al seu món." Roser Farras

Durant un temps vaig pensar que la mirada era allò que veia a traves de la càmara de fotografiar i feia moltes fotografies. Però tot i que algunes valien la pena, va arribar un moment que allò ja no era suficient perquè no podia copsar amb la fotografia tot allò que havia sentit en aquell moment que volia immortalitzar, i vaig decidir deixar de fotografiar (tot i que encara en faig moltes) i mirar més, llegir més, pintar més, gaudir més i confiar més en les  imatges dels meus records.

Mirades diferents sobre una mateixa realitat donen lloc a discursos totalment diferents sobre una mateixa cosa. Per exemple descobrir Arno Stern em va fer rebre els dibuixos dels meus alumnes des d'un punt de vista totalment diferent i la meva mirada va canviar. No tan sols això, va canviar també la meva mirada sobre l'infant i la meva relació amb ells.

Una mirada diferent al mon del nen i les joguines ens pot fer passar una estona tan divertida com aquesta:


La mirada d'una persona es un pou d'informació, a vegades tan profunt que fa por caure-hi a dins. Hi ha mirades tan intenses que gairebé hi veus l'ànima i mirades tan senzilles i tendres que emocionen. La mirada ens ajuda a comunicar-nos, rebre i donar mirades, sovint, és un gran regal.

Mirar, per mi no és només observar, és més que això. És fer passar tot allò que veus pel filtre de la teva historia, de les teves emocions i sentiments, de les teves experiències i records, de les teves capacitats i aptituds, dels teus interessos i afectes, de les idees,... Per això cada mirada és diferent, tan diferent com ho es cadascú de nosaltres, diferent, especial i únic.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la teva reflexió, Sílvia. Madura, pausada, sensible, reflexiva...

    ResponElimina
  2. Gran reflexió Sílvia!!! Ja va sent hora de poder-nos aturar per gaudir!!!

    ResponElimina
  3. Comparteixo la teva exposició sobre la mirada.
    A mi va ser la maternitat la que em va fer canviar la meva mirada i la meva relació amb el món.
    Ara, quan ja sóc més gran és la vellesa dels pares la que ho ha tornat a fer. La vida m'ensenya a mirar la vida...
    Petonets
    Carme

    ResponElimina