dijous, 5 de setembre de 2013

El 26è curs.

Més o menys fa 25 anys que faig de mestre, mig curs a munt,  mig curs avall, les primeres substitucions cobrint baixes i malalties, el primer curs sencer, l'oposició, la primera escola,... Però de fet porto gairebé tota la vida dins de l'escola, vaig començar als quatre anys i ja no ho deixat: el parvulari l'escola de primària, el batxillerat, el COU, la universitat i la feina. Quaranta-cinc anys tornant cada setembre a l'escola i encara tinc la mateixa sensació agre-dolça: tristesa pel final de les vacances, dels temps sense horaris i sense tantes obligacions, de badar un dia sencer... i per una altre part el retrobament amb els companys i els alumnes.

Quan miro enrere tinc molts records d'alumne (els deixarem per un altre post) i dels 25 cursos de mestre, de cada escola una sensació.

A l'escola de pràctiques vaig descobrir que fer de mestre no era per a mi. Per primer cop tota sola en un p4 vaig passar-me tota la tarda treient abrics i bufandes i esbrinant de qui eren, com es deien els nens i penjant-los al seu penjador. Quan vaig acabar va entrar la companya per dir-me que ja podíem començar a recollir. Vaig arribar a casa i li vaig dir a la meva mare que havia de pensar molt seriosament si volia acabar la carrera perquè això no era per a mi. Però vaig continuar i no va anar tant malament.

A l'escola d'adults tot va ser molt fàcil i vaig començar a creure en mi mateixa.

A la primera escola vaig obrir el meu mon, vaig aprendre a viure, vaig conèixer gent, vaig fer amics, vaig viatjar, vaig treure’m el carnet de conduir i vaig tenir el meu primer cotxe, em vaig fer gran.

A la segona escola vaig estar de pas entre primària i secundaria.

A l'institut vaig descobrir que treballar en equip és molt important, que per treballar en equip calen moltes hores de xerrar, compartir, discutir, conversar, explicar,... un objectiu comú a on arribar, ganes de fer-ho i confiança en que s'aconseguirà,... (i que ser mestre no es el mateix que professor)

La tercera escola va ser un salt mortal enrere sense red, amb les meves companyes vaig començar a aprendre a fer de mestre d'infantil, vaig fer de mare i de mestre i amigues per sempre.

A la quarta escola he après a estimar la feina i a gaudir-la, a creure en l'escola que vull.

I ara un nou setembre per encetar...


1 comentari: