Moments màgics…

Per que s’esgoten tots els bitllets de la loteria del dia 11-11-11? Per que, fins i tot, fan un programa de televisió sobre els números i que volen dir? Per què hi ha mags que fan màgia, si tots sabem,que només és una il•lusió? Per que té tant d’èxit el pensament màgic?

En aquest programa podeu escoltar un especialista que parla amb molt de seny de tots aquests temes i t’ajuda a veure-ho més clar:



Ja sabia quan vaig comprar el numero que no em tocaria, igual que se que el colom del barret del mag no desapareix i qui son els tres Reis de l’Orient,…

Però... i les bones estones que m’he passat pensant que en faria de tants diners, per acabar convençuda que millor que no et toquin mai perquè son masses mals de cap. En els moments de crisi, molts potser busquem solucions màgiques als problemes o potser només busquem una estona d’il•lusió per ser una mica més feliços.Les crisis son moments de canvi i ens haurien de servir per crèixer com a societat i com a persones, buscar solucions estimula el pensament i fa aflorar molts sentiments.

Aquests dies veure el telenotícies, escoltar la radio o llegir el diari et fa veure encara el dia més trist i més plujós del que esta. Escoltar politics pedants i malcarats, que diuen parlar en nom de tots, i no escoltar ni una cosa on et puguis sentir identificada fa patir. (Qui deu votar senyores i senyors tan desagradables i poc respectuosos, creguts i prepotents?…em posen els pelets de punta!)

Així que, tal com va tot, tornaré a jugar a la grossa de Nadal, faré la carta als Reis de l’Orient que porten coses a la gent (això sí, en català encara que faci faltes) i buscaré estones per compartir amb els que més estimo, moments màgics que no vull deixar escapar.

Maria y yo

El dimarts o el dimecres vam quedar-nos atrapats en aquesta pellicula-documental, tendre i real, (tan lluny de les pelis americanes que sovint trien els meus fills, i que ells veuen, mentre el seu pare i/o jo dormitem al sofà).

El millor de tot és que la vam veure i comentar tots quatre, vam anar deixant trossets de pensaments en l'aire i vam gaudir amb complicitat del que veiem. Vam compartir les alegries i dificultats amb la Maria i vam concloure que per ser feliç cal sobretot ganes de viure i que hi ha moltes maneres de viure feliç! Tota una lliçó per tots quatre!

Per Lucia...

Aquest curs ha començat amb els colors menys alegres, amb penes i amb tristesa, però cal continuar, plorar i tornar a riure perque la vida es així!

La vida com sempre no dona descans, però quan la mort arriba en una vida tan jove dol dins, molt endins...Crec que ha de passar molt de temps per a que puqui escoltar aquesta cançó sense plorar, però ara em cal plorar i recordar,....Era la seva cançó i li agradava molt:

L'estiu s'acaba,...

Ja han passat els esperats dies d'estiu, de calor, de descans, una mica més de tot perquè encara que la feina s'aturi, la vida no. Y a la vida per sort sempre hi ha moments de tot. Les vacances no sempre son un oasis de pau i tranquil·litat, hi ha moments feliços i alegres, plàcids i lluminosos, ... i també baralles i tensions , avorriment i mal humor. Per això avui tinc un sentiment ambivalent tristesa, pel temps de gaudir que ha passat i curiositat pel nou curs que encetem. Avui com cada any i sempre abans de començar l'escola, des de petita, he endreçat les llibretes, he passat per la papereria, m'he entretingut mirant-ho tot com si mai no ho haguès vist i he comprat un bolígraf nou i ... ja està demà comencem! Tots els meus millors desitjos per tots en aquest començament de curs!

Aquesta serà la imatge de casa meva demà al matí. (Una mica d'humor sempre ho fa tot més fàcil)

El MIBA

Hem visitat el nou Museu d'idees i invents de Barcelona i l'entrada a estat molt sorprenent pr mi: un munt d'objectes diversos endreçats per colors...

Es clar! Els colors ens permeten distingir, conèixer, descobrir i gaudir dels objectes. Els colors ens permeten ordenar els objectes. És molt curiós veure com tot un seguit d'objectes molt diversos, que utilitzem tot sovint sense dona'ls massa importància, prenen coherència en ser endreçats per colors. Formen part d'un conjunt i es fan mirar, és llavors quan descobrim la seva curiosa forma, el seu diseny tan adequat per la seva funció. Pots estar molta estona davant d'aquest aparador sense parar de descobrir idees...

Però hem vingut a veure el museu, i val la pena entrar i gaudir de l'espai. No es massa gran però enganxa, es curiós i divertit. El seu tó entre irònic i reivindicatiu es molt estimulant, els nois s'ho han passat bé i els més grans també. I jo sense camara!

EL MON DE COLORS

Ja sabeu que jo soc de les que penso que els colors ens fan obrir els ulls i viure la vida amb més alegria. Quan miro un paissatge hi veig una fotografia, m'agrada quan obro la nevera plena de fruita i verdura amb tots els seus colors,... Sovint els pensaments i els sentiments tenen colors.

La casualitat fa que coincidim amb d'altres persones que també ho veuen amb ulls de molts colors. Aquests dies estic llegint un llibre que m'ha deixat la meva germana, el mon groc de l'Albert Espinosa. Tot un seguit de consells elaborats amb tota la sabiesa que les circumstàncies difícils ajuden a fer sortir. Tot gira al voltant del color groc, un color molt viu i vital. Val la pena llegir-lo.

Inteligència...

El dilluns a la nit, fent zapping, vam aturar-nos al canal 33. Vam escoltar una part del programa singulars. Parlava una metgesa de 92 anys, Teresa Guardiola, amb una inteligencia, claredat i senzillesa que ens va seduir fins el final. El video es una mica llarg però val la pena.



Suposo que d'això se'n diu tenir el cap ben amoblat!