BON NADAL

La mirada...

He estat buscant la definició de mirada al diccionari i cap de les que he trobat m'han agradat prou per utilitzar-les com a introducció del que volia compartir en aquest article. 

La mirada:  Acció de mirar.(Mirar: tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la.)

Però per a mi la mirada és alguna cosa més que la mera acció de veure alguna cosa, de dirigir la vista cap a un lloc concret. Mirar te implícita una intenció de veure allò que tens al davant, la necessitat de fer-ho teu d'alguna manera, de processar aquell moment i endreçar-lo en algun racó de tu mateix i que inevitablement et fa canviar. Un procés que sovint ens fa ser una mica diferents de com erem abans. He anat trobant i recollint idees que feien referència a la mirada i que suggerien quelcom més intens en el fet de mirar.

"Escric per relacionar-me amb les persones, amb el món. El món no és poètic però si que ho pot ser la nostre mirada sobre tot el que ens envolta" Maria José Orobitg.

Valeri Farras

Podriem dir el mateix de la pintura, la fotografia,...

"Els quadres del pare (Valeri Farras) parlen de vida, colors,  traços ferms i contundents, llum, passió i d’una manera peculiar de percebre i sentir. No pinta el que hi ha, pinta el que veu i vol veure i a través de la seva mirada ens transporta al seu món." Roser Farras

Durant un temps vaig pensar que la mirada era allò que veia a traves de la càmara de fotografiar i feia moltes fotografies. Però tot i que algunes valien la pena, va arribar un moment que allò ja no era suficient perquè no podia copsar amb la fotografia tot allò que havia sentit en aquell moment que volia immortalitzar, i vaig decidir deixar de fotografiar (tot i que encara en faig moltes) i mirar més, llegir més, pintar més, gaudir més i confiar més en les  imatges dels meus records.

Mirades diferents sobre una mateixa realitat donen lloc a discursos totalment diferents sobre una mateixa cosa. Per exemple descobrir Arno Stern em va fer rebre els dibuixos dels meus alumnes des d'un punt de vista totalment diferent i la meva mirada va canviar. No tan sols això, va canviar també la meva mirada sobre l'infant i la meva relació amb ells.

Una mirada diferent al mon del nen i les joguines ens pot fer passar una estona tan divertida com aquesta:

La mirada d'una persona es un pou d'informació, a vegades tan profunt que fa por caure-hi a dins. Hi ha mirades tan intenses que gairebé hi veus l'ànima i mirades tan senzilles i tendres que emocionen. La mirada ens ajuda a comunicar-nos, rebre i donar mirades, sovint, és un gran regal.

Mirar, per mi no és només observar, és més que això. És fer passar tot allò que veus pel filtre de la teva historia, de les teves emocions i sentiments, de les teves experiències i records, de les teves capacitats i aptituds, dels teus interessos i afectes, de les idees,... Per això cada mirada és diferent, tan diferent com ho es cadascú de nosaltres, diferent, especial i únic.

Nova imatge!!!

Estic treient-li una mica la pols al blog i em venia de gust un canvi d'imatge, potser encara torni a canviar no estic massa convençuda. Li donaré un temps per anar fent proves.

Per fi...

Per fi una tarda a casa amb l'ordinador per a mi sola, o no, ja veurem quan arribin els meus fills. Aquests dos mesos sempre son mogudets, cal recuperar el ritme i tothom necessita coses urgents i al moment. Sovint l'energia s'esgota i cal deixar algunes coses aparcades per un altre moment. Aquest cop li ha tocat al blog. He anat fent una mica de feina, i he anat buscant per la xarxa alguns blogs que fossin interessants i que mereixin, segons el meu criteri, un premi. Els premis sobretot ens ajuden a mantenir una mica més viva  la flama
d'aquests espais virtuals, on aboquem temps, esforços i il·lusions per compartir quelcom que ens agrada amb algú i saber que aquest algú existeix és fonamental.

Som-hi doncs:

http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/ un blog que he descobert pel facebook. Vaig quedar totalment enganxada a ell després de llegir la teoria de les peces soltes (http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/2013/10/la-teoria-de-les-peces-soltes.html).

http://diaadia.escolacongresindians.com/ un blog que descriu un model d'escola molt interessant, on hi cap tota la comunitat educativa: els nens, les families i els mestres.

http://ferdemestres.blogspot.com.es/ un recull de recursos gairebé infinit.

http://raconssomniscolors.blogspot.com.es/ un blog personal i http://unpolsimdesal.blogspot.com.es/ un blog de mestre de la mateixa persona senzills i propers.

El millor premi!

Moltes gràcies Àgata per aquest premi que em fas arribar des del teu blog Receptes amb vida.

Segurament que Pensaments de color és un blog força versàtil perquè el que escric depen molt del que em passa o el que sento i això acostuma a ser força canviant...

Aquest és un blog petit, va néixer amb vocació de ser-ho per això les vostres visites son el millor premi.

És un blog pels amics i gaudeixo amb cadascuna de les entrades, dels comentaris i dels premis, perquè sé que cada visita és una lectura senzilla i afectuosa d'algú proper. Ara em cal posar fil a l'agulla i buscar cinc blogs per compartit aquest premi! M'hi poso ben aviat.

El 26è curs.

Més o menys fa 25 anys que faig de mestre, mig curs a munt,  mig curs avall, les primeres substitucions cobrint baixes i malalties, el primer curs sencer, l'oposició, la primera escola,... Però de fet porto gairebé tota la vida dins de l'escola, vaig començar als quatre anys i ja no ho deixat: el parvulari l'escola de primària, el batxillerat, el COU, la universitat i la feina. Quaranta-cinc anys tornant cada setembre a l'escola i encara tinc la mateixa sensació agre-dolça: tristesa pel final de les vacances, dels temps sense horaris i sense tantes obligacions, de badar un dia sencer... i per una altre part el retrobament amb els companys i els alumnes.

Quan miro enrere tinc molts records d'alumne (els deixarem per un altre post) i dels 25 cursos de mestre, de cada escola una sensació.

A l'escola de pràctiques vaig descobrir que fer de mestre no era per a mi. Per primer cop tota sola en un p4 vaig passar-me tota la tarda treient abrics i bufandes i esbrinant de qui eren, com es deien els nens i penjant-los al seu penjador. Quan vaig acabar va entrar la companya per dir-me que ja podíem començar a recollir. Vaig arribar a casa i li vaig dir a la meva mare que havia de pensar molt seriosament si volia acabar la carrera perquè això no era per a mi. Però vaig continuar i no va anar tant malament.

A l'escola d'adults tot va ser molt fàcil i vaig començar a creure en mi mateixa.

A la primera escola vaig obrir el meu mon, vaig aprendre a viure, vaig conèixer gent, vaig fer amics, vaig viatjar, vaig treure’m el carnet de conduir i vaig tenir el meu primer cotxe, em vaig fer gran.

A la segona escola vaig estar de pas entre primària i secundaria.

A l'institut vaig descobrir que treballar en equip és molt important, que per treballar en equip calen moltes hores de xerrar, compartir, discutir, conversar, explicar,... un objectiu comú a on arribar, ganes de fer-ho i confiança en que s'aconseguirà,... (i que ser mestre no es el mateix que professor)

La tercera escola va ser un salt mortal enrere sense red, amb les meves companyes vaig començar a aprendre a fer de mestre d'infantil, vaig fer de mare i de mestre i amigues per sempre.

A la quarta escola he après a estimar la feina i a gaudir-la, a creure en l'escola que vull.

I ara un nou setembre per encetar...

Lectures d'aquest estiu...

Una lectura que havia encetat i amb el final de curs no havia pogut acabar

En vint-i-quatre hores! M'agrada molt i molt com escriu la Silvia Soler, tant si és comedia com no. Vaig gaudir tan com amb "Petons de diumenge",  vides properes, llocs quotidians,...

Un llibre que li van regalar al Ferran i que li vaig demanar per llegir, una bona lectura amb una història interessant explicada d'una manera molt sorprenent!

També una lectura compartida amb el Ferran, sense tan d'entusiasme per la seva part (era una de les lectures obligatories del curs).

La última de l'estiu abans de vacances, es com una serie americana d'aquelles que hi passa de tot i més, però em va enganxar, així que...

Ara estic a la segona part i encara en queda una tercera!