Quina màgia té la vida, la vivim amb tota la intensitat del nadó i de l'infant, amb alegries i tristors, riures i plors extremats sense temps per perdre ni distreure's del camí que estan iniciant. Estridència
I quan les forces i la vida creix et llences de cap, aprofites el temps, cremes la nit, escrius a les parets, corres per la platja, saltes al buit i nedes a contracorrent. Turbulència.
A poc a poc la vida et crida a l'ordre, s'equilibra i guanyes temps, sensibilitat, intensitat i comoditat, tendresa i calma. Experiència.
I a la fi la vida et guanya, el món es fa petit, et mous lentament i mires per una finestra. El temps abans ple, el ritme a cops frenètic i les emocions desbordades, ara passen davant teu i tu els deixes passar sense rancor, sense pensar-hi, sense esperar res més que la mort. Finitud.
Un lloc per compartir pensaments de tots colors: sobre l'escola i l'educació. Pensant com a dona, com a mare i com a mestre. Sentint les emocions de tots colors que el fluir de la vida ens porta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La millor versió de tú
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...
-
Entre el garbuix d'emocions i sentiments que aquest any s'han remogut dins meu la por ha estat molt present. Aquest poema que va esc...
-
Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les ...
-
Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no po...
Molt bon escrit.
ResponEliminaI que així sia! Omplim de vida els dies a ritmes diferents fins que arribem a la fi, amb plaer i tranquil·litat havent gaudit, malgrat tot,del nostre temps.