Passejada per l'Estany, divendres 31 d'agost. Racó pel record.









Avui s'acaba el mes d'agost, a l'Estany s'aixeca un dia gris i surto a passejar sola per acomiadar-me de les vacances, d'aquests dies a ritme pausat, dolç i tranquil.


Són les dotze però tothom està a casa, els carrers buits et conviden a amarar-te de sensacions, desar records, retenir pensaments,...
La boira, la fresca, la remor dels arbres. Respirar, respirar, respirar,... Pensar, pensar, pensar,... Refer un camí tants cops trepitjat i trobar uns coneguts, xerrar i tornar al camí. Només la fressa de les fulles dels arbres i les teves passes. Colors per no oblidar mai, natura per sentir-te més humà, silenci per poder escoltar,...  
      
Mirar, observar, buscar, somiar, donar un vol i tornar al poble. Sorolls de cuines, vida, olors, fusta que crema, menjars, vida, rialles i plors, vida. Records, records, records.





Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

TRES SETMANES CONFINADA, LA COVID-19, LA DISTÀNCIA I L'ESCOLA

Imatges
Fa tres setmanes a les tres de la tarda em van dir que el nostre alumnat no tornava l'endemà a l'escola. Una hora i mitja després em van dir que nosaltres tampoc. Tots confinats, tancats i aïllats en una tarda. Si ja fa molts dies, tres setmanes que estic a casa. Surto al carrer el temps just per anar a comprar, si trobo algú conegut paro, pregunto com està a metres de distància i m'acomiado amb els ulls. Trepitjo el carrer amb  il·lusió  de retrobar certa normalitat, quan em pregunten com estic dic que bé, però no  és  veritat. Estic envoltada de malaltia i de por.  Un cop tancats a casa la por es fa més gran, un refredat és un misteri, contactar amb un metge una aventura, la malaltia creix al meu voltant i tot és cada cop més complicat. Estic tancada,  aïllada  però fem mans i manigues per sostenir la meva família, la parella, els fills, els pares grans, la germana, les amigues i a distància intentem fer-nos costat. Després d'uns quants dies en xoc no sé com
Més informació

Quatre mesos confinats, darrere d'una mascareta.

Imatges
Fa quatre mesos justos que vaig marxar de la feina una tarda pensant que tornaria quinze dies més tard. Si miro enrere sembla molt lluny. Aquest temps ha passat a voltes a poc a poc, a voltes molt ràpid. He viscut moments de tota mena, neguit, pau, tristor, agraïment, alegria, angoixa ... Quan tot es va capgirar no era conscient que encara ara, quatre mesos després, estaria a casa. Primer vaig patir una sobredosi d'informació, volia saber per intentar entendre. A poc a poc vaig establir una petita rutina, com unes vacances forçades en un espai petit però estimat, càlid i agradable. Vaig compartir aquests moments amb la família i ho vam gaudir amb respecte, cadascú va trobar el seu temps i el seu espai. En aquesta estranya realitat el que més trobava a faltar era tota la gent important que quedava fora d'aquest petit mon nou, per sort ens comunicàvem per diferents canals virtuals però faltava la mirada, el contacte... I va tornar l'escola, l'escola virtual. Una manera pe
Més informació

Mestre: mestre, assistent social, psicoleg, treballadora famíliar, logopeda, enfermera, metge, .....

Imatges
Llegeixo articles i entrevistes de pegagocs i pedagogues, professors d'universitat, periodistes de molt renom en el nostre món educatiu i amb alguns hi estic d'acord i amb d'altres no. Mestre, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, les dues primeres accepcions: 1. Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. 2. Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Mestre segons una part de la societat que aquests dies escriu molts articles, comparteix opinions i carrega damunt dels mestres una responsabilitat que per mi queda molt lluny de les nostres possibilitats: -Mestre, mestre d'atenció a la diversitat, assistent social, psicòleg, treballadora familiar, logopeda, infermera, metge, animador social, monitor de lleure, músic, artista, informàtic, expert en sexualitat, en alimentació, en circulació, mediador social... I segur que em deixo unes quantes coses més que, segons alguns, hauríem de carr
Més informació