Tot un any per tornar a connectar amb mi mateixa.
Tot un any per parlar de sentiments i emocions, per refer trencadisses i desconnexions, per mirar-me al mirall i redescobrir-me.
Tot un any per pensar, mirar enrera, mirar cap endins i escoltar amb serenor i tota la saviesa possible, per sanar.
Tot un any per buidar la motxilla i deixar lloc pel que vindrà.
Tot un any per continuar creixent en positiu, amb il·lusió i també amb calma i tranquil·litat.
Tot un any per veure créixer i gaudir a la meva gent.
Tot un any per intentar acceptar el procés de la vida, cada etapa, cada moment.
Tot un any per parlar de llibertat, de drets i deures, de dificultats i de rebel·lió, d'individus, de col·lectius i de societat.
Tot un any per a sorprendre'm, emocionar-me, plorar, riure i indignar-me, comprendre i somriure, cridar, enfadar-me i cantar, viure, conviure i compartir.
Tot un any per admirar els colors, el cel, la muntanya i el mar, escoltar els sons, la música i el soroll.
Tot un any... sense cap més propòsit que viure el dia a dia.
I el millor dels retorns, la complicitat de la persona que sempre està al meu costat, les paraules boniques dels fills, els agraïments dels pares, les abraçades de les amigues, la confiança de les companyes a la feina.
