Sense massa temps per pensar i sense masses ganes d'escriure. Avui he sortit amb la camara i he decidit omplir els meus ulls dels colors de la primavera i la veritat és que aquest passeig a soles amb la camera ha estat tot un plaer.
Els ocells, les papapallones, les abelles i les flors, un paissatge magnífic, un plaer: els verds, grocs, blaus,...son tan intensos que arriben fins ben endins i no vols que mai s'acabin...
Un lloc per compartir pensaments de tots colors: sobre la vida, l'escola i l'educació. Pensant com a dona, com a mare i com a mestre. Sentint les emocions de tots colors que el fluir de la vida ens porta.
diumenge, 4 de maig del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La millor versió de tú
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...

-
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...
-
Quan comença el curs sembla que molts arribem amb els motors a moltes revolucions i que iniciem una cursa sense fi. Tot son presses i negu...
-
Aquest hauria de ser l'article del novembre però aquest curs tot va una mica endarrerit, no només per les retallades, també per tot pleg...