El dimarts o el dimecres vam quedar-nos atrapats en aquesta pellicula-documental, tendre i real, (tan lluny de les pelis americanes que sovint trien els meus fills, i que ells veuen, mentre el seu pare i/o jo dormitem al sofà).
El millor de tot és que la vam veure i comentar tots quatre, vam anar deixant trossets de pensaments en l'aire i vam gaudir amb complicitat del que veiem. Vam compartir les alegries i dificultats amb la Maria i vam concloure que per ser feliç cal sobretot ganes de viure i que hi ha moltes maneres de viure feliç! Tota una lliçó per tots quatre!
