El periode d'adaptació?

No volia deixar passar sense penjar cap article, el meu propòsit es escriure'n com a mínim un cada mes, els blogs com tot s'han de fer créixer per mantenir-los vius.

La paraula que més sovint he sentit ha estat: "adaptació". I durant estones he pensat en la samarreta que el Rafa es va comprar a Londres amb el dibuix de l'evolució de l'home, en el que hi diu i perquè ho diu.

"Something, somewhere went terribly wrong"

Aquest es un mes digne d'una menció especial dins de l'any. Primer, es el mes del meu aniversari, jo vaig néixer el setembre i per tant alguna cosa dec haver viscut des de molt petita que el fa tan peculiar per mi, l'escola sempre començava el dia del meu aniversari o el dia desprès, si no coincidia amb cap de setmana. Per tant quedava una mica barrejat amb un munt d'emocions contradictòries. Segon, tothom parla de l'adaptació, la tornada a l'escola, a la feina, a la rutina... es un període d'adaptació que requereix temps i paciència, teràpies especials, visites als metges, articles a la premsa, solucions a mida,... se'n parla un munt d'això!

Però sovint ho volem resoldre en un tres i no res! Inici de curs en quatre dies, adaptació dels nens, pares, avis, mestres,...de 3 anys en tres dies, compres d'inici de curs en una tarda, omplir la nevera en una hora. Tot ràpid, ràpid!

I jo hem pregunto: per que?

Encara no hem après que la vida es tota ella un gran període d'adaptació? Constantment la humanitat s’està adaptant a grans canvis que cada cop son més ràpids i profunds. Ja fa uns nou anys, vaig sentir en una conferencia a Sebastià Serrano explicar com marcarà la diferencia d'aquest nou segle que estrenem que ens porta a un mon en constant i vertiginosa evolució. La capacitat d'adaptar-nos a noves situacions: noves tecnologies, quantitats enormes d'informació, canvis de treball sovint, canvis de domicili... serà tant o més important que els coneixements, les actituds o les aptituds.

Potser haurem de començar a parlar d'adaptar-nos a adaptar-nos, igual que en el seu dia parlàvem d'aprendre a aprendre. El mon globalitzat se'ns fa inabastable i quanta més informació podem accedir tant o més desconegut se'ns fa.

La por al desconegut ens intranquil·litza i neguiteja, ens fa sentir insegurs i febles per això acotem l'adaptació a un període , si pot ser curt, de les nostres vides, per sentir-nos segurs i rutinaris.

Però a la vida constantment ens estem adaptant, cada matí quan ens llevem encetem un nou període d'adaptació, perquè la vida es canviant i les persones i el mon que ens envolten també.

Quan acceptem aquesta realitat potser el mes de setembre tornarà a ser un mes com qualsevol del calendari.