El dijous 20 de juny em van regalar la Vanguardia,
generalment no compro gaires diaris, soc més de tele i de radio (la televisió
va arribar a casa abans que jo i això marca una generació) però m’agrada
llegir-los, sobretot a l’estiu amb calma, del començament al final.
A la contra d’aquell dia hi ha una entrevista a JonhLanchester de Luis Amiguet, un escriptor que no coneixia però que fa un anàlisi
curt i clar de la nostra societat. Algunes frases que fan pensar:
“Nos
está haciendo falta ya una nueva ola, como la hippy, u otro 68, que no sólo
ignore la obsesión economicista, sino que también se ría de ella con
creatividad y humor.”
“Para
progresar hay que aprender a trabajar por algo más que por dinero.”
"El hombre no nació para servir al mercado, sinó al revés"
Davant
d’aquestes reflexions i d’algunes que ens fèiem aquest cap de setmana sobre els
adolescents, valors, inquietuds, … em sorgeix un dubte que arrossego ja fa un temps: aquesta societat d’ara es fruit dels setanta i dels vuitanta, els que vam
viure tot allò hem educat aquestes noves generacions, com ho hem fet?, quins valors hem compartit? quins compromisos hem pres? quins models hem donat?... Potser viure èpoques de bonança ens va aburgesar
ràpidament i com a societat ens hi vam emmirallar i vam perdre el nord, però sempre som a temps de refer il·lusions i camins.
Com que no he pogut accedir de cap manera a l’edició de la
Vanguardia us poso l’enllaç a una pàgina en la que està l’article complert:
http://www.factorhuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=10330%3Ahay-que-aprender-a-trabajar-por-algo-mas-que-por-dinero&catid=4%3Anoticias&Itemid=11&lang=es
