dijous, 24 de novembre del 2022

La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en funció del moment i de les circumstàncies.
Aquest poema de J.L.Borges parla d'estar sol, d'estimar-te i cuidar-te per gaudir de la vida... I aquests versicles del capítol 3 d'Ecliesiastès de l'antic testament parla de que cada cosa té el seu temps... Sempre és temps de cuidar-te per esdevenir la millor versió de tu mateix.



dimecres, 23 de novembre del 2022

Així no!

Aquest matí he escoltat com sempre les notícies i aquesta m'ha deixat impactada, pel fet que explica i pel comentari de la periodista:

Catalunya Radio 23/11/22

El matí de Catalunya Ràdio, de 8 a 9 h - 23/11/2022 (fàcil de localitzar a la web de Catalunya radio

La notícia dura més o menys un parell de minuts a partir del minut 46:40" 

Així no! No podem simplificar un problema tan complex així! Així no avançarem per una societat millor. Si cada cop que com a conjunt de persones hem d'assumir que n'hi ha que tenen comportaments nocius, irrespectuosos i que menystenen i maltracten als altres, és l'escola qui ha de posar remei, no anem bé.

L'escola fa molt i molt per la formació dels infants, sobre tot per educar bones persones, sensibles i respectuoses. Si, també fa formació sobre salut sexual i de tot. Formació viària, sobre hàbits d'alimentació, consum, higiene... i mil més!

Però posant l'escola per davant tapem el veritable agent educador dels infants: la família. Oblidem que són els principals actors en l'educació dels seus fills i filles: la família, els companys, l'entorn i molts d'altres que formen part de la seva xarxa.

Eduquem les famílies, estiguem al seu costat de veritat. A ser persona i a tenir uns valors sustentats en el respecte a la dignitat de les persones s'aprèn sobretot a casa, fins i tot abans d'anar a l'escola. Des de nadó, l'infant s'impregna del que escolta, sent, el que veu, com és mirat, tractat, tocat i estimat... igual que apren a respirar, menjar, dormir, caminar, parlar...

L'escola ve després i fa molta feina, però també hi ha molts altres agents: l'entorn, els iguals, assistents socials, metges, jutges, polítics, periodistes... 

És una feina de tots i totes.

Quedat amb mi...

He descobert que en aquest món intercomunicat on, tot i tot, ho pots trobar buscant a internet o pel núvol (no sé bé com va això tot que ahir mateix m'ho explicava el meu fill...) hi ha algú que ja havia fet el que per mi era un somni. He trobat una llista a spoty fy amb només versions de Stand by me. Però en realitat si poses en el buscador el nom de la cançó en surten moltissimes... amb més o menys encert. Jo he agafat les trenta-tres primeres, bogeria total, però m'encanta!

https://open.spotify.com/playlist/2ld9Qc1BZW2QlMEE5by7YK?si=44d64aa364494b96

Però la meva versió és aquesta:


M'agrada la seva veu trencada, emocions a flor de pell... M'ha agradat sempre




Com una flor de camp...

Si remeneu pel meu blog segur que descobriu la meva fascinació per les flors de camp...

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2014/05/colors-de-primavera.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2013/01/sorprenent.html

https://pensamentsdecolors.blogspot.com/2011/06/la-senzillesa.html

Endreçant pel meu ordinador aquests dies he descobert alguns escrits perduts i n'he rescatat aquest del 2011:

"Les flors de camp senzilles i efímeres, creixen amb la perfecció d'allò que durarà només una estona, però que serà bonic i màgic en la memòria.

Avui he tornat de colònies i aquestes colònies de tres anys són una mica com la flor. Els infants que les han viscut amb nosaltres les recordaran vivament durant un temps i després, el seu record es guardarà en la memòria més profunda. Formaran part del bagatge emocional dels adults que esdevindran, de les empremtes que tot el que vivim deixa en la nostra persona.

Gaudir de la bellesa delicada de la flor, que creix decidida buscant la llum del sol, aprofitant tots els racons de la seva estructura per sobreviure... Gaudir veient créixer els nens i les nenes... és una experiència esgotadora però també molt gratificant!"

dimarts, 16 de març del 2021

Els fills i ser mare

"Milena Busquets (Barcelona, 1972) va estudiar en el Liceu Francès i es va llicenciar en Arqueologia en l'University College de Londres. Va treballar durant molts anys en el món editorial i viu a Barcelona amb els seus dos fills. Ha publicat en Anagrama la novel·la També això passarà, un irresistible èxit de vendes i crítica, que s'ha traduït en més de trenta països, i la recopilació de textos periodístics Homes elegants i altres articles."

La primera novel·la em va agradar molt i fa poc quan vaig anar a comprar llibres vaig veure aquesta segona. Curta, però intensa, amb una narrativa peculiar, em va agradar molt. Vaig rellegir al final dos cops. Però sobretot vull guardar aquests paràgrafs perquè els sento molt propers.


Que difícil entendre-ho, que difícil acceptar-ho i que difícil gaudir-ho!

dijous, 11 de març del 2021

LLUITEM JUNTS PER SER RESPECTATS EN LES NOSTRES DIFERÈNCIES...


Avui he llegit aquesta frase d'uns nens i nenes que havien estat fent treballs sobre el 8 de març el, dia de la dona:

Lluitem junts per ser iguals i no fer mal a les nenes.

Igual  1. 1. adj Que té en comú amb un altre individu o una altra cosa o amb altres individus o coses absolutament totes les característiques, l'aparença o l'essència o una determinada qualitat o magnitud.

Ara que tornem a un discurs més reivindicatiu sobre la dona, és aquest el missatge que volem transmetre? Potser hauríem d'ampliar la mirada i posar per davant la persona, primer la persona sigui qui sigui, sigui com sigui.

Jo no vull ser igual que un home, no vull ser igual que ningú altre. Igual a què i a qui? Quins models? D'on surten aquests models? Qui tria aquests models? Moltes de les dificultats que sovint ens trobem és saber construir-nos com a persones i aquesta pretensió d'igualtat ens confon.

No sé si volem ser iguals. Fa molts anys que treballem per una educació equitativa, no igualitària. Una educació democràtica, que respecti les diferències. Unes diferències què formin la nostra societat. 

Si puc, vull ser jo mateixa. Treballem junts per ser respectada, perquè es respecti a tothom. Treballem junts perquè es reconeguin els mateixos drets per tothom. 

Potser això és un ideal. És cert que, tant a la història que ens precedeix com en les societats que hem creat, hi ha tantes diferències per la condició sexual que cal fer accions compensatòries. Però per a mi, al segle XXI no hauríem de parlar d'igualtat, si no d'assolir el mateix respecte i els mateixos drets per a tothom. Expliquem-ho bé.

Treballem junts perquè tothom tingui el dret a ser diferent. Perquè som de tots colors!

diumenge, 28 de febrer del 2021

Un cor trencat!


Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no poder, l'angunia de poder i no voler, cridar poc, guardar-ho tot cap a dins, pensar i implossionar, assumir, assumir, assumir, entendre sempre, voler ajudar i compartir-ho tot...

Tot, es massa i pesa, pesa molt. Al final peta i peta fort. I quan peta comença un camí llarg per refer, recomposar, acolorir i seguir... Però seguir sempre val la pena!



La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...